Acceso usuarios
Josefina Carrera i Sabaté 
The aim of this paper is to explore in a western dialect of Catalan (Lleidatà) the perception of the variability between: 1) voiced and voiceless alveolopalatal affricates and fricatives in initial and post-consonantal position and 2) presence or absence of [j] stemming from the segregation of the glide in voiced and voiceless alveolopalatal fricatives. I studied 39 Lleidatà speakers: a) 19 schoolchildren (11 boys and 8 girls aged 9 to 10 and born between 1998 and 1999), and b) 20 university students (12 females and 8 males aged 18 to 20 and born between 1988 and 1990). The data obtained can be summed up in the following way: (1) voiceless fricatives and affricates in initial and post-consonantal position and voiceless fricatives with and without glide are better perceived and discriminated than the voiced ones, (2) subjective considerations of speakers show that voiced sibilants have an imperceptible allophony, which can be explained though internal factors; variability between voiceless fricatives and affricates is quite perceptible and the linguistic insecurity showed by interviewees is determined by age of speakers; in voiceless fricatives, the presence or absence of glide is perceived by mostly all the judges and the variability between them is not accepted.
L`objectiu d`aquest treball és analitzar la percepció de la variabilitat observada en lleidatà entre: 1) africats i fricatius alveolopalatals sords i sonors en posició inicial i postconsonàntica i 2) presència o absència d`aproximant en fricatius alveolopalatals sonors i sords. S`han estudiat 39 parlants del dialecte lleidatà: a) 19 escolars (11 nens i 8 nenes de 9 a 10 anys, nascuts entre 1998 i 1999), i b) 20 universitaris (12 noies i 8 nois de 18 a 20 anys, nascuts entre 1988 i 1990). Les dades obtingudes es poden resumir de la següent manera: (1) les fricatives i africades sordes en posició inicial i postconsonàntica i també les fricatives sordes amb presència i absència d`aproximant es perceben i es discriminen millor que les sonores; (2) les consideracions subjectives dels parlants mostren que en les sibilants sonores hi ha una al·lofonia poc perceptible que es pot explicar per raons internes; l`alternança entre fricatives i africades sordes és força perceptible i la inseguretat lingüística que mostren els entrevistats en valorar aquestes consonants està determinada per l`edat; en les fricatives sordes, la presència o absència de iod és percebuda per gairebé tots els enquestats i la variabilitat entre aquestes formes no s`accepta.
