Acceso usuarios
Aquest article vol donar a conèixer la incidència del trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en el nivell de desenvolupament del raonament analògic i del coneixement metapragmàtic. Totes dues habilitats ``cognitiva i lingüística'' són fonamentals per a comprendre significats figurats, propis de l'oralitat tardana. Els subjectes de l'estudi van ser 94 escolars d'ensenyament primari, d'un nivell sociocultural alt; 47 presentaven TDAH i la resta no. El mètode va ser quantitatiu: es va avaluar cada habilitat de forma individual a través d'un programari interactiu. L'instrument de raonament analògic verbal va mesurar analogies proporcionals. L'instrument de coneixement metapragmàtic va avaluar els referents ambigus, els diàlegs observats i les instruccions mal construïdes. Els escolars amb TDAH van presentar un nivell de desenvolupament del raonament analògic verbal i el coneixement metapragmàtic significativament més reduït que els que no presenten aquest trastorn. Això probablement explica el desenvolupament més gradual de la llengua oral entre els nens que no pateixen TDAH que entre els que sí presenten aquest trastorn.
This article informs about the impact of attention deficit disorder and hyperactivity (ADHD) on the level of analogical reasoning and metapragmatic knowledge. Both abilities ``cognitive and linguistic'' are essential to comprehend certain figurative meanings in speech. The participants are 94 high-class elementary school students. Forty-seven of them present ADHD; the remaining participants do not. A quantitative method was used: both abilities were evaluated individually with the aid of interactive software. The verbal analogical reasoning instrument measured proportional analogies. The metapragmatic knowledge instrument evaluated ambiguous referents, observed dialogue, and unclear instructions. The ADHD participants show a level of development of some cognitive and linguistic abilities, e.g., the verbal analogical reasoning and metapragmatic knowledge, significantly more reduced than that of their peer group, who do not present such disorder. The above probably accounts for the more gradual development of oral language among children who do not suffer from TDAH as compared to that in TDAH children.
