Acceso usuarios
En aquest treball es planteja que les diverses perífrasis de l'espanyol mantenen entre elles un ordre que no és aleatori sinó que deriva del proposat per la jerarquia universal de categories (Foley i Van Valin 1984, Bybee 1985, Hengeveld 1989 i 2004, entre d'altres). En primera instància, es traça un paral·lelisme amb els adverbis estudiats per Cinque (1999), que permet delimitar els diversos àmbits oracionals de les perífrasis. En el més intern, corresponent a l'SV, s'ubiquen la perífrasi verbal de veu passiva, les aspectuals referides a les fases i a la quantificació de l'esdeveniment i les de modalitat deòntica. La capa flexional allotja les perífrasis temporoaspectuals i en la del complementant, que connecta el contingut proposicional amb la força il·locutiva, s'ubiquen les de modalitat epistèmica. Un cop identificats els subtipus, s'examinen les seves possibilitats d'aplicació cíclica i la seva interacció amb la negació i la fórmula de relleu. En darrer lloc, es consideren les repercussions semàntiques, sintàctiques i morfològiques dels diferents estadis de gramaticalització d'alguns auxiliars.
The main goal of this paper is to show that the different verbal periphrasis in Spanish keep a non fortuitous order, which can be derived from the one proposed by the universal hierarchy of categories (Foley and Van Valin 1984; Bybee 1985; Hengeveld 1989 and 2004, among others). Firstly, we draw a parallelism with the adverbs studied by Cinque (1999), which helps determine the different sentence domains of the periphrasis. The passive voice periphrasis, the aspectual ones referred to the phases and the event quantification, and the ones of deontic modality are placed in the innermost layer, corresponding to the VP. The inflectional layer hosts the temporo-aspectual periphrasis whereas the complementizer layer, which connects the propositional content with the illocutionary force, contains the periphrasis of epistemic modality. Once the subtypes are identified, we analyse their cyclic application possibilities, their interaction with negation and with cleft construcctions. Finally, we comment on the semantic, syntactic and morphologycal consequences of the different levels of the grammaticalization of some auxiliaries.
