Como dialecto español, el judeo-español utiliza un sistema de dos géneros �categorías masculina y femenina� para clasificar los sustantivos. Durante el periodo en que este dialecto se habló en la Península Ibérica, tomó prestados numerosos elementos léxicos del hebreo (que también cuenta con dos géneros) con finalidades legales y religiosas. Pero a partir de 1492, ya en tierras otomanas, la lengua inició un proceso adaptación de préstamos de origen turco (lengua sin un sistema de género). En este artículo se argumenta que, en última instancia, la gran cantidad de préstamos léxicos de estas lenguas reconfiguró el sistema original castellano de asignación de género, lo que permitió interpretar las vocales finales acentuadas y la asignación de acento de modo diferente a la de otros dialectos españoles.
Com a dialecte castellà, el judeoespanyol utilitza un sistema de dos gèneres �categories masculina i femenina� per tal de classificar els substantius. Mentre aquest dialecte es va parlar a la Península Ibèrica, va manllevar nombrosos elements lèxics de l�hebreu (el qual també disposa de dos gèneres) amb finalitats legals i religioses. Però a partir de 1492, ja en terres otomanes, la llengua va començar a manllevar mots del turc (sense un sistema de gènere). En aquest article s�argumenta que, en última instància, la gran quantitat de manlleus lèxics d�aquestes llengües van reconfigurar el sistema castellà original d�assignació de gènere, cosa que ha permès interpretar les vocals finals accentuades i l�assignació d�accent de manera diferent de la d�altres dialectes castellans.
As a dialect of Spanish, Judeo-Spanish utilizes a two gender system in order to divide nouns into masculine and feminine categories. While in the Iberian Peninsula, this dialect borrowed numerous lexical items from Hebrew (also having two genders) for legal and religious purposes. Also, after 1492, in Ottoman lands, the language borrowed words from Turkish (without a gender system). In this paper, I argue that extensive lexical borrowing from these languages ultimately reshaped the Spanish gender assignment system, allowing it to interpret stress-final vowels differently, and assigning stress differently from other Spanish dialects.