Acceso usuarios
Luisa María Armenta Moreno
El llenguatge políticament correcte utilitza diferents estratègies discursives per vertebrar un dis-curs aparentment progressista i respectuós. El camp de les professions no queda lliure d’aquesta influència, i es manifesta una clara tendència a l’ennobliment de les mateixes. En aquest article s’estudien els usos eufemístics i disfemístics en les denominacions de la professió docent. Per això s’han analitzat diferents lleis educatives espanyoles publicades entre 1986 i 2006, així com textos de diferents tipus sobre educació. Un objectiu essencial d’aquest estudi és destriar les diferents estratègies lingüístiques emprades en la generació de substituts eufemístics i disfemístics. L’emis-sor seguirà les consignes d’allò que és políticament correcte o se n’apartarà en funció de la seva intencionalitat comunicativa i de la situació pragmàtica.
Politically cor-rect language uses different discoursive strategies to hold up a liberal and apparently respectful discourse. The semantic field of professions lies under this influence, showing a clear tendency towards their ennoblement. In this essay the euphemistic and dysphemistic use of names in the profession of teaching is studied. In order to do so, I have analysed different educational laws passed in Spain between 1986 and 2006 as well as different types of educational texts. The main goal of this research is to show the different linguistic strategies used in the creation of euphemis-tic and dysphemistic substitutes. The sender will follow politically correct language premises or will avoid them according to its communicative intention or pragmatic situation.
