Acceso usuarios
Jesús Jiménez Martínez 
, Maria-Rosa Lloret
L�harmonia vocàlica és un fenomen assimilatori que comporta, en general, beneficis articulatoris per a l�emissor i beneficis perceptius per al receptor, tot i que aquests guanys vénen acompanyats per l�afebliment o fins i tot per l�eliminació de propietats subjacents de les vocals harmonitzades. Per aquest motiu, els paràmetres que regulen l�extensió dels trets propagats han de determinar, en cada cas, quines són les causes que afavoreixen la igualació malgrat la pèrdua d�informació concomitant. L�objectiu d�aquest treball és revisar, amb exemples extrets de les llengües romàniques de la península Ibèrica, algunes de les característiques compartides pels diferents fenòmens d�harmonia vocàlica documentats, amb la finalitat d�establir una tipologia de patrons harmònics.
Vowel harmony is an assimilatory phenomenon that, in general, offers articulatory benefits to the speaker and provides perceptual benefits for the listener, although these gains bring about the weakening or even the loss of certain underlying properties of the harmonized vowels. Consequently, the parameters that control the spread of the features must determine, in each case, which causes favour the homogenization in spite of the concomitant loss of information. The aim of this study is, with examples taken from the Romance languages spoken in the Iberian Peninsula, to review some of the characteristics shared by the different attested phenomena of vowel harmony, in order to establish a typology of patterns of harmony.
