Acceso usuarios
E n treballs anteriors hem tractat la recepció de diferents models teatrals durant el període de la dictadura franquista i la seua incidència en la renovació de la dramatúrgia catalana a partir de la dècada dels cinquanta. Cronològicament parlant, aquests models es concreten en la recepció del teatre d�avantguarda (o teatre de l�absurd), el teatre èpic i el teatre-document. Fins ara, poca atenció havíem posat sobre la relació d�aquests nous models amb la renovació dramatúrgica iniciada al teatre valencià a partir de finals dels anys seixanta del segle passat, tot i que sí que ens havíem aproximat a aquest procés de renovació fruit de creadors com els germans Sirera o de Manuel Molins (Rosselló, 1997a, 2008 i 2010). En aquest article volem acostar-nos, des de la perspectiva de la recepció de models, a l�escriptura inicial de Rodolf Sirera i, més específicament, a l�escriptura de Plany en la mort d�Enric Ribera (1972).
