Acceso usuarios
Les oracions d¡¯infinitiu es troben entre les que m¢¥es atenci¢¥o han rebut per part dels ling¡§uistes del corrent generativista, arran dels problemes que planteja el fet que un predicat no flexionat hagi d¡¯assignar cas al seu subjecte o Argument Extern. Especialment interessants s¢¥on aquelles que el porten a l¡¯esquerra del nucli verbal, posici¢¥o no gaire freq¡§uent i que ha suposat un repte per a la capacitat explicativa dels diferents models de la Gram`atica Generativa.
Les dades que recull aquest treball provenen del dialecte andal¢¥us de la comarca de Sierra M¢¥agina (Andalusia Oriental) i semblen confirmar la possibilitat d¡¯aquestes oracions d¡¯infinitiu amb subjecte prenuclear a una varietat de l¡¯anomenat ¡ìdiasistema castell`a¡í, sense la pres`encia de cap morfema personal, a difer`encia del que passa amb les corresponents del portugu`es. Poden contribuir, igualment, a esclarir la formaci¢¥o d¡¯aquestes oracions al castell`a de Puerto Rico, estructures que M. Su.ner ha relacionat amb la influ`encia de l¡¯angl`es.
Pel que fa al model te`oric que ens ha servit de referent, la Teoria de R`egim i Lligam, s¡¯hi veuen implicades les teories del Cas, Lligament i Control, així com les propietats de la categoria buida PRO i dels nodes funcionals CONC i COMP
