Les formes de la memòria en l'obra autobiogràfica de Josep Piera: entre El cingle verd i La puta postguerra

• Autores: Anna Esteve Guillén
• Localización: Quaderns de filologia. Estudis literaris, ISSN 1135-4178, Nº 16, 2011 (Ejemplar dedicado a: Escrituras del yo), págs. 245-258
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Podríem dir que l�obra narrativa de Josep Piera es basteix sobre la recreació de la memòria personal i no amaga uns referents autobiogràfics transformats sota el canemàs de la literatura. Com és sabut, Piera inicia la seua trajectòria com a escriptor pel volts dels anys setanta de la mà de la poesia: Renou (1976); Presoners d�un parèntesi (1978); El somriure de l�herba (1981) o Mel-o-drama (1981) són alguns dels títols que publica en aquesta primera etapa.

    L a publicació del dietari El cingle verd, guanyador del Premi Josep Pla l�any 1981, suposa un punt d�inflexió en la seua trajectòria i representa l�inici d�una nova etapa creativa on el record i l�experiència autobiogràfica esdevenen peces essencials del seu univers literari.

• Referencias bibliográficas
  • Caballé, A. (1987): “Figuras de la autobiografia”. Revista de Occidente 74-75: 103-119.
  • Eakin, P-J. (1985): Fictions in Autobiography: Studies in the Art of SelfInvention. Princeton: Princeton university Press.
  • Eakin, P-J. (1994): En contacto con el mundo. Autobiografía y realidad. Madrid: Megazul-endymion.
  • Esteve, a. (2010): El dietarisme català entre dos segles (1970-2000). alacantBarcelona: iiFV-PaM-iec.
  • Lejeune, Ph. (1975): Le Pacte autobiographique. París: Éditions du seuil.
  • Lessing, d. (1997): Dintre meu. Barcelona: destino [1949].
  • Piera, J. (2002): El cingle verd. Barcelona: destino [1982].
  • Piera, J. (2001): El temps feliç. Barcelona: edicions 62.
  • Piera, J. (2007): Puta postguerra. Barcelona: edicions 62.