Acceso usuarios
María Teresa Espinal Farre 
, Susagna Tubau Muntañá
En aquest treball estudiem una construcció del català que es caracteritza per codificar lingüísticament la lectura de doble negació dins l�oració simple. Aquesta construcció conté un adverbi negatiu oracional i un mot indefinit en posició de complement d�una preposició que fa d�adjunt oracional. La hipòtesi que defensem és que els mots del tipus exemplificat per res es poden comportar com a termes d�elecció lliure o com a mots-n perquè indueixen una ampliació de domini, ja sigui a dominis amplis (en entorns no negatius) o a dominis mínims (en entorns negatius). Formalment, postulem que aquests mots estan codificats amb un tret morfosintàctic que s�ha de comprovar en un operador que també codifiqui aquest mateix tipus de propietat. Quan res es troba dins un SP adjunt, aquesta estructura afavoreix que el domini en què es comprova el tret en qüestió sigui el seu especificador sintàctic: [[ Neg - s ] res[+s]]. Si, a més, a l�oració hi ha un segon operador Neg de forma indefectible es determina doble negació.
In this piece of research we examine a structure that linguistically encodes a double negation reading in simple sentences in Catalan. This structure contains a sentential negative adverb and an indefinite which is the complement of a preposition that functions as an adjunct. We claim that words like res can behave as free choice items or as n-words because they cause domain expansion, both in broad domains (in a non-negative context) and in minimal domains (in negative contexts). Formally, we argue that these words bear a morphosyntactic feature that has to be checked by an operator endowed with a feature of the same kind. When res is in an adjoined prepositional phrase, the structure favours the checking of this feature in its Specifier: [[ Neg - s ] res[+s]]. If, in addition, there is a second Neg operator in the sentence, double negation necessarily obtains.
