Acceso usuarios
Llorenç Villalonga, el novel·lista més important que ha donat Mallorca durant el segle xx, tengué una relació conflictiva amb la llengua catalana. En declaracions i escrits dels primers temps, s�hi mostrà clarament advers, actitud que anà canviant amb els anys. La seva primera novel·la, però, ja fou escrita en català. Se mostrà repetidament insatisfet pel tractament que els correctors donaven als seus textos, molt divers segons l�editorial. Volia que el parlar dels personatges mallorquins d�algunes de les seves obres fos en modalitat dialectal, però, per la seva manca de preparació en llengua catalana, l�havia de confiar al corrector, que rarament se�n sortia. Els manuscrits originals que se�n conserven mostren inseguretat i absència d�uns criteris coherents. Aquestes deficiències, no sempre ben resoltes, segons les edicions, se situen a l�estrat més superficial de la seva obra, els valors de la qual no se�n ressenten perquè romanen en estrats més profunds.
Llorenç Villalonga,Majorca�s greatest twentieth-century novelist, was not entirely at home with the Catalan language. In early statements and writings of his, he showed himself to be clearly against it, an attitude that was to change with time. Nevertheless, his first novel was written in Catalan, though it is obvious that he was continually dissatisfied with the treatment his writing received from copy editors, the comments varying greatly from one publisher to another. He wanted the Majorcan characters in some of his works to speak in dialect but, through a lack of knowledge of Catalan, he had to leave it up to the copy editor, who rarely succeeded in doing a good job. The surviving original manuscripts reveal insecurity and an absence of consistent criteria. These deficiencies, which were not always adequately remedied, depending on the edition, represent the more superficial side of his work, and do not detract from its essential worth at a deeper level.
