Mallafrè 1996 Mallafrè, Joaquim (1996) (trad.), James Joyce, Ulisses, 2a edició. Barcelona: Proa, 779 p. [Edició revisada segons l’edició...
OED 1989 Oxford English Dictionary, 2a edició, .
Thornton 1968 Thornton, Weldon, Allusions in ‘Ulysses’: An Annotated List. Chapel Hill: The University of North Carolina Press, VIII +...
Viquipèdia 2010 Viquipèdia, .
Wikipedia 2010a Wikipedia, .
Wikipedia 2010b Wikipedia, .
Acerressonar v. Ressonar l’acer: «Bronze i or sentien els cascos ferrats, acerressonant» (p. 266).
Acersonant adj. Que sona amb soroll d’acer: «sentien acer de prop, retruc de cascos de lluny i sentien cascacerats, cascossonants acersonants»...
Agreigualit adj. Agre i aigualit: «llet agraigualida» (p. 32).
Altrhomedelcarrer n. Altre home del carrer: «l’altrhomedelcarrer» (p. 583).
Ancanegra n. Cavall que té l’anca negra: «un quadrúpede, un sacsamalucs, un ancanegra» (p. 657).
Anellalentorn prep. A l’entorn (formant una anella); tradueix l’anglès ringroundabout: «anellalentorn d’ell» (p. 201).
Anglollepeta n. Mot compost per «anglo-» + «llepeta»; tradueix l’anglès johnyellow (= «anglès porc», segons Gifford & Seidman...
Ansiosilenciosament adv. De manera ansiosa i silenciosa: «Mr Best ansiosilenciosament alçà el seu llibre» (p. 220).
Apedaçaossos n. Cirurgià: «Onés l’apedaçaossos [...]?» (p. 435).
Arrambavaques n. Qui arramba les vaques: «el més reputat arrambavaques de tota la Moscòvia» (p. 410).
Arronsatesticles adj, Que arronsa els testicles: «el mar arronsatesticles» (p. 9).
Asseguraliroliro v. Assegurar: «Bloom amb la mà asseguraliroliro a Corny Kelleher que ja està tranquil·lirolirolirolum» (p. 602).
Astroscopista n. Qui observa els astres (Gifford & Seidman 1989: 584): «l’astroscopista més jove» (p. 696).
Autoredemptor n. Qui es redimeix a si mateix: «S’envià, Autoredemptor, entre Ell mateix i els altres» (p. 207).
Badabomba n. Mot que tradueix l’anglès baraabomb, que té un primer morfema onomatopeic que evoca el soroll d’una explosió (baraa + bomb=...
Banyapedrenc adj. Que té la banya de pedra: «un home vincladís al combat; banyapedrenc, barbapedrenc, cor de pedra» (p. 150).
Barca-Avant n. Mariner (Gifford & Seidman 1989: 546): «els altres parlaven d’accidents a mar, vaixells perduts en la boira, xocs amb icebergs,...
Bardissanya n. Mot compost per «bardissa» + «banya»; tradueix l’anglès hawhorn (que juga amb hawthorn, «bardissa», i horn, «banya»): «Banya....
Barra-Xolla adj. Que no té mandíbula (literalment, que té la mandíbula pelada); tradueix l’anglès chinless, «sense barbeta»: «alguns xinesos...
Barrílton n. Mot compost per «barril» + «baríton»; tradueix l’anglès barreltone: «Ella deia que el Ben Dollard tenia una veu de baix barrílton....
Barripbarrop n. Barrip-barrap, que fa les coses sense miraments; paraula que Mallafrè ha sentit en el seu àmbit familiar i més ampli: «estàtua...
Basilicogràmata n. Secretari d’un rei o escriba reial (Gifford & Seidman 1989: 492): «Lipoti Virag, basilicogràmata» (p. 515).
Bastó-Paraigua-Guardapols n. Paraigua que serveix de bastó i de guardapols: «amb un bastó-paraigua-guardapols» (p. 260).
Benaimat adj. Estimat: «victoriosa sobre molts pobles, la benaimada» (p. 312).
Benbonet adj. Molt bo: «El moltmalet Stephen esgarria el benbonet Malachi» (p. 436).
Bevestible n. Líquid bevible: «Més bevestibles» (p. 437).
Blandiloqüència n. Mot compost per «bla» + «grandiloqüència»: «s’havia rendit a la blandiloqüència de l’altre paràsit» (p. 613).
Blau-nocturn adj. Blau i nocturn; tradueix l’anglès nightblue: «L’arbre celeste d’estrelles amb un enfilall d’humida fruita blau-nocturna»...
Blaucel adj. De color blau cel; tradueix l’anglès skyblue: «mitjons de mostra blaucel» (p. 293).
Blaumarí adj. Que és blau com el mar; de color blau fosc; tradueix l’anglès navy: «una faldilla tres-quarts blau marí» (p. 362).
Blonflorir v. Florir com (Leopold) Bloom; suggeriment de «Bloom» i blond («ros»): «Blonfloriren acords esclatants» (p. 266)(Boomed crashing...
Bloomflorir n. Que floreix com (Leopold) Bloom: «Blau bloomflorir» (p. 266).
Boranit, n. Bona nit (dissimilació col·loquial habitual): «Boranit, senyors» (p. 600).
Boustrofedònic adj. Que està format posant l’alfabet de l’A a la Z en paral·lel amb l’alfabet de la Z a l’A i llavors substituint les lletres...
Brittanniadarmadurademetall adj. Mot compost per diversos morfemes: «les al-lotes i els mossos passejaven al so d’un harmònium Brittanniadarmadurademetall...
Bronze-i-or n. Bronze i or: «to alternat, or-i-bronze bronze-i-or» (p. 270).
Bronzedaurat adj. Que és daurat com el bronze: «veus bronzedaurades» (p. 270).
Bubbubbordar v. Bordar fent bub-bub: «La canilla d’alans la segueix amb el nas enganxat a terra, ensumant la caça, llebrelladrant, bubbubbordant»...
Bufacorn n. Qui bufa el corn: «petit bufacorn» (p. 575).
Buidaampolla adj. Que buida les ampolles: «i la faldilla nacional / del gran pirata buidaampolla» (p. 225-226).
Caça-senglars n. Qui caça senglars: «el golós caça-senglars» (p. 463).
Cagabandúrries n. Qui és poca cosa; paraula d’ús corrent («Hi ha homes, homenets i cagabandúrries»): «Bogeria de cagabandúrries» (p. 438).
Cal·lipèdia n. Estudi de la bellesa, o l’obtenció de coneixement mitjançant la contemplació de la bellesa (Gifford & Seidman 1989: 437):...
Calvorosat adj. Calb i rosat: «la calvorosada closca» (p. 200).
Camafluix adj. Que té la cama fluixa; mot format sobre el model de «camacoix»: «Destarotat, camafluix, s’atura» (p. 447).
Camatest adj. Que té la cama dreta i rígida; mot format sobre el model de «camacoix»: «i es fa enllà camatest fora de la via» (p. 446).
Campiquipuguiicastanyaaquibadi v. Campi qui pugui i castanya a qui badi: «campiquipuguiicastanyaaquibadi» (p. 583).
Cap-clenxinat adj. Que té el cap clenxinat: «cap-clenxinat, ben afaitat» (p. 224-225).
Caphom n. Ningú: «Tothom o Caphom» (p. 723).
Cappenjant n. Cavall que té el cap penjant: «un quadrúpede, un sacsamalucs, un ancanegra, un cuamòbil, un cappenjant» (p. 657).
Capricornut adj. Que és cornut com una cabra: «banyuts i capricornuts» (p. 425).
Capsigranydoldo n. Mot compost per «capsigrany» + «(Leop)oldo (Bloom)»: «les galtes del xiroipoldo capsigranydoldo» (p. 444).
Carapàl·lid adj. Que té la cara pàl·lida: «les dones a proa, agafades sense embuts als passamans. Carapàl·lides» (p. 238).
Carndemort n. Carn de mort: «Carndemort» (p. 679).
Cartell-sandvitx n. Anunci penjat a davant i a darrere d’algú: «Jo ja portaria un cartell-sandvitx» (p. 612).
Cascacerat adj. Que té els cascos acerats: «sentien acer de prop, retruc de cascos de lluny i sentien cascacerats, cascossonants acersonants»...
Cascossonant adj. Que té els cascos que sonen: «retruc de cascos de lluny i sentien cascacerats, cascossonants acersonants» (p. 269).
Cefalonebulàlgia n. Mot compost per diversos morfemes; suggereix «mal de cap» i «nebulós»; tradueix l’anglès brainfogfag: «Cefalonebulàlgia»...
Cinantropia n. Literalment, «d’un home gos»; en medicina, tipus de demència en què el pacient està convençut que és un gos (Gifford &...
Contransembatdemagnifiquijuevostancialitat n. Mot compost per diversos morfemes: «Combatent tota la seva vida contra la contransembatdemagnifiquijuevostancialitat»...
Cordolç n. Qui és dolç de cor; tradueix l’anglès sweetheart (= personaa qui s’estima): «Cordolç d’Irlanda» (p. 590).
Crist-guineu n. Mot compost per «Crist» + «guineu»; tradueix l’anglès Christfox: «Crist-guineu amb culots de pell» (p. 202).
Critprofund n. Crit profund: «critprofund, rialla rere rialla» (p. 270).
Cuamòbil n. Cavall que mou la cua: «un quadrúpede, un sacsamalucs, un ancanegra, un cuamòbil» (p. 657).
Cul-lligat adj. Que té el cul lligat; juga amb el mot «col·ligat» (col·ligar= lligar plegades diferents coses); tradueix l’anglès overarsing:...
Culblanc adj. Que té el cul blanc; és un insult: «És un bardaix culblanc» (p. 598)
Culcagat n. Literalment, qui té el cul cagat; és un insult equivalent a «merdós»: «Ei, culcagat!» (p. 446).
Culpelut n. Qui té el cul pelut; és un insult: «Malastrugança sobre tots vosaltres, cul-peluts» (p. 441).
Declaració-corol·lari n. Declaració i corol·lari: «Quina incoada declaració-corol·lari fou conseqüentment reprimida per l’amfitrió?» (p. 691).
Despusahir adv. Despús-ahir; mot corrent a certes comarques tarragonines per «abans-d’ahir»: «despusahir gargotejava no sé què una carta»...
Diàmbul adj. Que té per costum anar de dies; mot oposat a «noctàmbul»: «Quina proposta féu Bloom, diàmbul, pare de Milly, somnàmbula, a Stephen,...
Dolcestantís adj. Que és dolç i estantís: «L’olor dolcestantissa de l’herba» (p. 461).
Dolljoiós adj. Que té un doll joiós: «fluid dolljoiós» (p. 286).
Eixugamocs n. Mocador: «Aquí tens el teu eixugamocs» (p. 20).
Emparavedells adj. Que empara els vedells: «el bard emparavedells» (p. 40).
Encarrinclinar v. Fer una reverència doble (Gifford & Seidman 1989: 516): «Cansades, s’encarrinclinen sota els vels» (p. 574).
Enganxacartells n. Qui enganxa cartells: «un enganxacartells» (p. 728) (escrit amb guionet a la p. 612: «l’enganxa-cartells»).
Episcopalista n. Episcopalià: «És un episcopalista» (p. 496).
Escalfa-seients adj. Que escalfa els seients: «repapat, escalfa-seients» (p. 280).
Escampa-sorra adj. Que escampa sorra: «un vagó escampa-sorra de la Companyia de Tramvies Units de Dublín» (p. 608).
Escuracobertes n. Mariner que neteja les cobertes dels vaixells: «comença a parlar-nos dels càstigs corporals i de la tripulació d’escuracobertes...
Escuranassos n. Mocador: «Deixeu-nos en préstec el vostre escuranassos per eixugar la navalla» (p. 8).
Espantabous n. Prímula (= tipus de flor) (Gifford & Seidman 1989: 446): «No et deixis els espantabous de la mestressa» (p. 437).
Femelluna n. Mot compost per «femella» + «lluna»: «sense lluna sense femelluna» (p. 294) (moonless womoonless, p. 416).
Fidelalhome adj. Fidel a l’home: «Fidelalhome» (p. 584).
Filldeputa adj. Que és un fill de puta, que és un malparit: «una viuda alegre filldeputa» (p. 221).
Filoirenista n. Qui estima la pau (Gifford & Seidman 1989: 521); tradueix l’anglès philirenist: «els filoirenistes humans, especialment...
Filoprogenitiu adj. Que mostra amor per la descendència (Gifford & Seidman 1989: 332): «erecció filoprogenitiva mòrbida» (p. 317).
Filoteologia n. Amor per la teologia: «Filoteologia pornosòfica!» (p. 443).
Flamablamabranda adj. Flamejant; mot compost per diversos morfemes: «amb flamablamabranda precipitació» (p. 576).
Florirblon n. Mot compost per «florir» + «Bloom»: «obrí pasa Bloom pel florirblon del sègol de les taules florejades» (p. 276) (led Bloom...
Fotelcampvesalcarall v. Mot compost per diversos morfemes: «Fotelcampvesalcarall» (p. 288).
Frontarronsar v. Arronsar el front: «Frontarronsant-se damunt la flor» (p. 268).
Fruitcremós adj. Mot compost per «fruit» + «cremós»: «M’oferí un meló fruitcremós» (p. 227).
Galtacalent adj. Que té la galta calenta: «Galtacalents de menjar» (p. 169).
Gemeggrinyolgargaritzant adj. Mot compost per diversos morfemes: «El gemeggrinyolgargaritzant cadafal» (p. 575).
Genollnú adj. Que té el genoll nu: «la feram d’assistents genollnús» (p. 239).
Gensexquisit adj. Que no és gens exquisit: «contrast gensexquisit» (p. 278-279).
Glopejaxarel·lo n. Qui glopeja vi: «Veniu, món de xupavins, xumagins i glopejaxarel-los» (p. 438).
Granpapatxi n. Avi; és un mot jiddisch (Gifford & Seidman 1989: 493); tradueix l’anglès granpapachi: «Granpapatxi» (p. 515).
Gratapallers adj. Que grata els pallers: «oques gratapallers» (p. 307).
Grecojueu n. Qui és grec i jueu: «Un grec o jueu és un judeogrec» (p. 508).
Greixonabloom n. (Leopold) Bloom greixós; tradueix l’anglès greaseseabloom: «Casada amb el Bloom, amb el greixonabloom» (p. 271).
Grimparrossegar-se v. Grimpar tot arrossegant-se: «ells es grimparrosseguen darrere de les natges de Blake» (p. 195).
Grimpaveles n. Qui grimpa per les veles: «Els grimpaveles que han navegat amb el Drake» (p. 197).
Grispulmonat adj. Que té els pulmons grisos: «ciutadans grispulmonats» (p. 429).
Groc-grisenc adj. Groc i gris: «una haca groc-grisenca» (p. 570).
Guaita-soques n. Voyeur, escopòfil; és la forma col·loquial que Mallafrè havia sentit en el seu àmbit familiar: «Guaita-soques badocs» (p....
Herbadura n. Mot compost per «herba» + «verdura»: «Vénen del vegetarià. Només herbadura i fruita» (p. 173).
Hidrocinètic adj. Relatiu o pertanyent al moviment de l’aigua: «la turgència hidrocinètica en les marees mortes i en les marees vives» (p....
Hiperfrigi n. Mot compost per «hiper-» + «frigi»; fa referència a un mode antic de la música grega clàssica que consisteix en una escala...
Home-anunci n. Home que du un anunci penjat a davant i a darrere; tradueix l’anglès sandwichman: «Cinc homes-anunci amb copaltes blancs» (p....
Homecampanetaviatroleifocusjuggernaut n. Mot compost per diversos morfemes; «Juggernaut» («Senyor del món») és una deïtat hindú (Thornton...
Homedelcarrer n. Home del carrer: «l’homedelcarrer» (p. 583).
Home-falcó n. Home que vola com un falcó: «Artífex fabulós. L’home-falcó. Vas volar. Cap a on?» (p. 220).
Iambegambejar v. Fer anar les cames formant iambes (és a dir, fent un pas breu i un de més llarg): «baixa esglaó a esglaó iambegambejant»...
Inquietabèsties adj. Que empipa els altres; paraula que Mallafrè ha sentit en el seu àmbit familiar: «Senyor Inquietabèsties» (p. 505).
Irlandamada n. Irlanda estimada: «Irlandamada» (p. 435).
Jesueuita n. Mot compost per «jesuita» + «jueu»; tradueix els mots anglesos jew jesuit: «Bon jesueuita estàs fet» (p. 226).
Judeogrec n. Qui és jueu i grec: «Un grecojueu és un judeogrec» (p. 508).
Lacasadamacaaquifregàlallperlatorradaaltramviadeclonkea n. Mot compost per diversos morfemes: «lacasadamacaaquifregàlallperlatorradaaltramviadeClonkea»...
Lentagonitzar v. Agonitzar lentament: «Crida lentagonitzant» (p. 266).
Leucodèrmic adj. Que té la pell blanca: «leucodèrmica» (p. 685).
Llargnuat adj. Llarg i nuat; segons Mallafrè, el mot prové del poema «Fill» (Teoria dels cossos) de Gabriel Ferrater («els dos cossos llarg-nuats»):...
Llebrelladrar v. Lladrar a les llebres: «La canilla d’alans la segueix amb el nas enganxat a terra, ensumant la caça, llebrelladrant» (p....
Llepacandela n. Qui llepa les candeles: «petons llepissos de llepacandela» (p. 582).
Lletradaurat adj. Que té lletres daurades: «mirall lletradaurat» (p. 269).
Llursdellnodell Llurs d’ell no d’ell: «cadascú contemplant l’altre en els miralls de la carn recíproca de llursdellnodell cares consemblants»...
Luteofalb adj. Que és vermellós i groc (Gifford & Seidman 1989: 570): «el llit [de l’oceà] luteofalb» (p. 667).
Lydibronze n. Mot compost per «Lydi(a)» + «bronze»: «lydibronze» (p. 300).
Mala-sang adj. Que és rabiós; tradueix l’anglès bleeding (eufemisme per bloody = maleït): «(el brac borda) Qui és l’amo d’aquest ca mala-sang?»
Marsomrient adj. Mot compost per «mar» + «somrient»; tradueix l’anglès seasmiling: «Encantadora, marsomrient» (p. 293).
Mastegacadàvers n. Qui mastega cadàvers: «Vampir! Mastegacadàvers!» (p. 14).
Mecagondena interj. Eufemisme per «me cago en Déu»; paraula d’ús corrent: «Seu o mecagondena t’assec a terra d’un mastegot» (p. 43).
Meloflaironós adj. Que fa flairede mel: «òscul melaflaironós» (p. 731).
Menjafems n. Qui menja fems; és un insult: «Menjafems!» (p. 533).
Mercurialitzat adj. Que conté mercuri (el Fosc Mercuri és un personatge): «Apareix una cara fosca mercurialitzada [la del Fosc Mercuri]» (p....
Mesquebò adj. Més que bo: «Mesquebò (Betum per al calçat)» (p. 679).
Miraminomtoquis n. Mira’m i no em toquis (dit d’una persona): «i segons com una bona miraminomtoquis» (p. 763).
Miriadillenc adj. Que conté un nombre immens d’illes; mot compost per «miríada» + «illenc»: «Marees, miriadillenques, dintre d’ella» (p....
Mixolidi n. Mot compost per «mixo-» + «lidi»; fa referència a un mode antic de la música grega clàssica que consisteix en una escala descendent;...
Moltmalet adj. Molt dolent: «El moltmalet Stephen esgarria el benbonet Malachi» (p. 436).
Monoideal adj. Mot encunyat per Joyce a partir del terme «monoideisme» (= estat de fixació prolongada en una idea) (Gifford & Seidman...
Musamatemàtiques n. Mot compost per «musa» + «matemàtiques»: «Musamatemàtiques» (p. 289).
Nematosperm n. Espermatozoide que té cua (per oposició a «esferosperm») (DEM 2008): «espermatozous o nematosperms» (p. 429).
Noi-donzella n. Donzella d’un noi: «Però els seus nois-donzella són les dones d’un noi» (p. 200) (But his boywomenare the women of a boy).
Ombríblum adj. Mot compost per «ombrívol» + «(Leopold) Bloom»: «Bloom, ombriblum, el fila» (p. 601) (Bloom in gloom, looms down, p. 798).
