Les descripcions sintàctico-semàntiques de la posició de l’adjectiu en espanyol expliquen la majoria d’allò que es considera gramaticalment acceptable. Tot i això, la font d’aquestes dades normalment representa llenguatge escrit o generat de forma introspectiva, que no pot explicar fenòmens relacionats amb l’ús del llenguatge o les diferents limitacions al voltant de la producció i el processament, inhe-rents a d’altres registres (File-Muriel 2006). Aquest article examina les limitacions de producció i processament que presenten els registres orals i escrits en l’intercanvi d’informació. S’analitzen mostres de llenguatge d’ambdós registres dins de paràmetres de classificació extrets de les descrip-cions adjectivals tradicionals (Demonte 1999) així com d’una proposta que considera la fonolo-gia com a part del procés de posició adjectival (File-Muriel 2006).
Traditional semantic-syntactic descriptions of adjectival position in Spanish account for the majority of what is considered grammatically possible. However, the source of these data seems to only represent written language and/or internally generated data. It does not seem to account for phenomena related to language use or for the different constraints in production and processing inherent to other registers (File-Muriel 2006). This article looks at the production and processing constraints that oral and written registers feature in the exchange of information. Samples of language that can be placed into two different registers (oral vs. written) are analyzed within a series of parameters of classification drawn from traditional adjectival descriptions (Demonte 1999) and a proposal that assigns phonology a role in adjectival placement (File-Muriel 2006).