Acceso usuarios
El llibre segon de Lo somni conclou amb un episodi quasi epilogal (II, vi, 14-18) que en aquest treball s�analitza revisant detalladament l�ús de les fonts.
Per a bastir una justificació de la seva obra, Metge ha combinat diversos models, especialment la Philosophiae consolatio de Boeci, la retòrica sagrada de la Bíblia i els proemis del Corbaccio i de la Genealogia deorum gentilium de Giovanni Boccaccio. També s�analitza la relació entre els conceptes de testimoniatge i de corpus phantasticum (I, iii, 7).
Abstract The second book of Lo somni ends with an episode that is almost an epilogue (II, vi, 14-18) analysed in this paper through a detailed revision of the use of sources. In order to give a justification for his work, Metge appeals to different models, particularly to Boethius� Philosophiae consolatio, the sacred rhetoric of the Bible and Giovanni Boccaccio�s proems to his Corbaccio and his Genealogia deorum gentilium. This paper also focuses on the link between the concepts of testimony and corpus phantasticum (I, iii, 7).
