La filosofia desenvolupada per Martin Heidegger a principis del segle xx és un punt clau per a explicar la crisi del concepte d�identitat dins la història del pensament occidental. Per primera vegada es considera l�espai �conjuntament amb el proïsme� com a constitutiu del ser de l�home, amb la qual cosa la idea d�essència queda fragmentada i entren en joc els aspectes de multiplicitat, alteritat i transitivitat. Heidegger proposa una idea d�espai que es mesura qualitativament, que es defineix per les relacions que acull i que comparteix significats amb els seus habitants. Arran d�aquest plantejament, el filòsof exposa la condició poètica del fet d�habitar l�espai i permet la seva interpretació envers el sentit poètic de la creativitat i l�art