A l�obra narrativa de Carme Riera esdevé fonamental la descripció de l�entorn geogràfic, històric i social on es desenvolupa la vida dels personatges. D�altra banda, la majoria dels personatges dels seus contes i novel·les estan vinculats amb Mallorca i/o amb Catalunya, concretament, amb Barcelona. Tanmateix, l�ànalisi de la construcció i de-construcció d�ambdós entorns fa palesa la dissemblança que l�autora estableix entre l�un i l�altre, naturalment sobre la base d�una mateixa llengua i cultura. Aquest article pretén descriure la manera com es produeix la representació de Mallorca i Barcelona, a espais simbòlics de l�imaginari rierià tot observant l�evolució des de Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), fins a Amb ulls americans (2009).