Acceso usuarios
Claudia Helena Sánchez Gutiérrez
El nostre treball constitueix un estudi exploratori sobre la interacció entre consciència morfològica i ortografia des d�un punt de vista evolutiu. Es va dissenyar un dictat en el que es presentaven paraules classificades segons les seves dificultats ortogràfiques: paraules amb una b o una v i paraules amb una h. Alhora, vam distingir entre paraules que pertanyien a un paradigma verbal (imperfet: disfrutaba, paseaba; perfet: he pasado, me ha encantado, etc.) i altres que no (belleza, vistas, almohada, horarios, etc.). El dictat es va passar a nens de tercer, cinquè i sisè de primària. Els resultats van mostrar que el nombre d�errors en les formes de pretèrit perfet va disminuir significativament respecte als errors en paraules que no pertanyien a aquest paradigma verbal, en l�interval temporal de tercer a cinquè. Tanmateix, els resultats van ser diferents amb les paraules pertanyents al paradigma de l�imperfet. Aquestes dades ens indican, per una banda, que no tots els paradigmes verbals segueixen un mateix i únic patró de desenvolupament i, per una altra banda, que, a cinquè de primària, els nens mostren una diferència en el tractament del grafema h segons si aquest forma part o no d�un paradigma verbal recorrent. Això podria interpretar-se com una evidència de l�ús de la consciència morfològica per solucionar un problema ortogràfic concret.
This study focuses on the interaction between morphological awareness and orthography from a developmental viewpoint.A dictation was designed that included different kinds of critical words in Spanish, classified according to spelling difficulties due to the inclusion of: b or v, silent h, and homophone letters.
We also distinguished between words whose orthographic difficulty (b, v or h) could be solved through their belonging to a verbal paradigm (imperfect tense: disfrutaba, paseaba; present perfect tense: he pasado, me ha encantado, etc.) and others that could not (belleza, vistas, almohada, horarios, etc.). The dictation was given to students of third, fifth and sixth grade. The results show that the number of misspellings in the past perfect forms diminished significantly from third to fifth grade, compared to words that were not part of the verbal paradigm. The pattern was not replicated, however, with the words pertaining to the imperfect paradigm. The results show that not all verbal paradigms follow the same pattern of development and that children in fifth grade differ in their treatment of h whether this is part or not of a recurring verbal paradigm. This might be interpreted as evidence for the use of morphological awareness to solve orthographic problems
