Nom comú i nom propi segons Thomas Hobbes

Josep Moran i Ocerinjauregui

Nom comú i nom propi segons Thomas Hobbes

Moran i Ocerinjauregui, Josep ^[1]
1. [1] Universitat de Barcelona
  
  Universitat de Barcelona
  
  Barcelona, España
Localización: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, ISSN-e 2014-1408, Nº. 3, 2013, págs. 107-112
Idioma: catalán
Títulos paralelos:
- Common noun and proper noun according to Thomas Hobbes
Enlaces
- Texto completo (pdf)
- Texto completo
Resumen
- català
  Thomas Hobbes (1588-1679) tracta el llenguatge humà, i més concretament els noms, des d’un punt de vista filosòfic. Per a Hobbes, els noms són designadors de conceptes: els noms propis designen una sola cosa mentre que els noms comuns en designen diverses. Aquestes idees van ser objecte de reflexió filosòfica i van tenir gran influència en altres filòsofs, com John Stuart Mill.
- English
  Thomas Hobbes (1588-1679) studied human language, and, more specifically, nouns, from a philosophical perspective. Hobbes considers nouns to be concept assigners: proper nouns assign one single thing, whereas common nouns assign several things. These ideas became object of philosophical reflections and had a great influence on other philosophers, such as John Stuart Mill.
Referencias bibliográficas
- FORTEZA, B. (1999), L’objectivitat a la filosofia lingüística de Thomas Hobbes, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona.
- FORTEZA, B. (2000), “Ètica de l’home i ètica del ciutadà. Una lectura filosòfica”, dins Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XII,...
- GARY PRIEUR, M. N. (1994), Grammaire du nom propre, Paris.
- HOBBES, T. (2009), Leviatán, traducción, prólogo y notas de Carlos Mellizo, Madrid, Alianza Editorial, 2009, Thomas Hobbes. Leviathan. eBooks@Adelaide,...
- HOBBES, T. (2010), El cuerpo, edición y traducción de Bartomeu Forteza, nota introductoria de Josep Monserrat, Valencia, Pre-textos.
- JESPERSEN, O. (1924), The Pholosophy of Grammar, Londres.
- JONASSON, K. (1994), Le nom propre. Consctruction et interprétations, Louvain-la-Neuve.
- LAND, S. K. (1986), The Philosophy of Language in Britain: Major Theories from Hobbes to Thomas Reid, New York, AMS Press.
- MALHERBE, M. (1996), “Thomas Hobbes”, dins Dictionnarie de philosophie politique, Raymadu, P. i Rials, S. (dirs.), Paris, Quadriga/PUF.
- MARTÍ I GIRBAU, N. (2002), “El SNI: els noms”, dins Gramàtica del català contemporani, Solà, J. et al., Barcelona, vol. 2, 1281-1336.
- MONSERRAT MOLAS, J. (2000), “Bartomeu Forteza, l’objectivitat a la filosofia de Thomas Hobbes”, dins Anuari de la Societat Catalana de Filosofia,...
- PÉCHARMAN, M. (1989) “Individu et nom propre selon Thomas Hobbes”, dins Philosophie, 23, 22-36.
- RAMÍREZ SARRIÓ, D. (2000), “A la memòria de Bartomeu Forteza”, dins Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XII, 5-6.
- ROBINS, R. H. (19974) Breve historia de la lingüística, Madrid, Ediciones Cátedra.
- SOLÀ, J. et al. (2002), Gramàtica del català contemporani, Barcelona, vol. 2.
- STUART MILL, J. (1973), A System of Logic Ratiocinative and Inductive (books I-III), editat per Robson, J. M., Toronto, University of Toronto.
- ZARKA, I. C. (1989), “Aspects sémantiques, syntaxiques et pragmatiques de la théorie du langage chez Hobbes”, dins Thomas Hobbes. De la métaphysique...