Acceso usuarios
Gemma Barberà 
, Marta Mosella
Encara que utilitzin una modalitat diferent, les llengües de signes presenten els mateixos components gramaticals tradicionalment atribuïts a les llengües orals. Aquest article presenta una revisió dels elements essencials que componen la gramàtica de les llengües de signes, fent especial èmfasi en els aspectes derivats de l�ús de la modalitat gestovisual. A tall d�exemple, ens centrem en l�expressió dels arguments i del nombre en la concordança verbal en llengua de signes catalana (LSC). Tot i que es tracta de dos aspectes de la gramàtica equivalents als corresponents components del català parlat, veurem com la diferència en la producció i la percepció de la llengua té unes conseqüències particulars, que es basen sobretot en l�ús de l�espai tridimensional enfront del signant, l�anomenat espai sígnic. Mostrem com la diferència entre llengües de modalitat diferent rau en l�expressió superficial d�aquests elements: a diferència de la modalitat oroauditiva, en la gestovisual els morfemes poden presentar-se de manera simultània, on el morfema consisteix en un canvi en els paràmetres formatius de la base lèxica. Així doncs, els morfemes de concordança verbal i de nombre en LSC es realitzen de manera simultània a la base lèxica, tot modificant-ne els punts d�inici i finalització del signe dins l�espai sígnic.
