Acceso usuarios
Maria Puyol Valls
Josep Vallverdú ha centrat la seva carrera en els assajos i «llibres personals» �tal com ell els anomena� des de final dels vuitanta, a més de continuar produint literatura infantil i juvenil. Els llibres personals contenen formes tan diverses com memòries, dietaris, articles de premsa, notes on comenta la seva pròpia obra i volums de viatges per Catalunya i altres indrets. Aquesta varietat de textos recull temes recurrents que expressen el punt de vista de l�autor sobre literatura, política i societat, així com la transformació de la cultura catalana des de l�inici de la seva recuperació. Aquests canvis contextuals també comporten modificacions progressives en el pensament de Vallverdú a mesura que es fa gran, i reflecteixen una decepció fàcilment detectable en els últims dietaris. La presència d�aquest desengany fa qüestionar si es dol per no haver assolit un estatus d�autor més reconegut o si està desil·lusionat perquè el projecte col·lectiu i cultural pel qual sempre ha lluitat no ha reeixit.
Per valorar l�abast de la satisfacció de Vallverdú i l�èxit de l�obra, resseguim la seva activitat literària contextualitzant les seves queixes. Així mateix, tractem la decepció de l�autor vers la impossibilitat de superar les mancances que continuen fent flaquejar l�objectiu de tots els seus esforços: la normalització de la cultura catalana després del franquisme.
