En la narrativa juvenil catalana la novel·la de tema històric ha estat sempre molt conreada, però fins a finals del s. XX el tema de la Guerra Civil va ser poc tractat. En canvi, en aquests últims vint anys molts d�autors han fet de la guerra i la postguerra el tema central de les seves obres. L�article analitza aquesta producció tot revisant la interacció entre realitat i ficció (els anys de guerra, la repressió de la postguerra, l�exili, els camps de concentració, les represàlies, etc.), les tipologies narratives, la ideologia que vehiculen, l�autoria i els paratextos del llibres. Finalment, s�elaboren unes conclusions que posen de relleu el significatiu paper d�aquestes obres en la consolidació de la novel·la juvenil i la visió del conflicte que transmeten, sempre des de l�òptica dels vençuts i a favor de la pau, la llibertat, la democràcia i el respecte a la cultura catalana.