L'objectiu d'aquest article és descriure l'experiència de dissenyar i implementar un programa per aprendre llengua catalana a través de materials culturals, experiència que es va iniciar a la Universitat de Harvard i la Universitat de Chicago el curs 2012-2013. Primer es descriuen les peculiaritats del context on es va implementar. Després es repassen les bases teòriques de l'enfocament adoptat: presentar la gramàtica de manera inductiva a partir de materials culturals i fer-la explícita de seguida, i reforçar la competència translingüística i transcultural que esmentà l'informe del 2007 de l'MLA. Tot seguit es presenta el programa. Com a conclusió, se n'assenyalen les fortaleses i els aspectes que caldria repensar si s'apliqués en un altre context.