Acceso usuarios
Isabel Oltra-Massuet 
, Elena Castroviejo Miró
L’objectiu d’aquest article és analitzar la variació morfo-semàntica en la derivació lèxico-sintàctica del verbs deadjectivals en català i castellà formats amb el sufix -ejar/-ear (VDE d’ara en endavant), tals com groguejar/amarillear. Específicament, formulem dos tipus de qüestions; d’una banda, ens ocupem de les diferències interlingüístiques que exhibeixen els VDE en aquestes dues llengües romàniques; de l’altra, abordem les implicacions teòriques que poden tenir aquestes diferències de comportament per a la gramàtica de les formacions verbals deadjectivals. Argumentem que mentre els VDE del castellà són verbs de canvi d’estat que comporten una transició amb una relació de coincidència terminal, és a dir, tenen una configuració morfo-sintáctica que inclou tant un Lloc com una Trajectòria, els VDE catalans són predicacions estatives que només contenen un Lloc, que té com a nucli una preposició de coincidència no terminal abstracta PROP DE.
The goal of this paper is to discuss the morpho-semantic variation in the lexico-syntactic derivation of deadjectival verbs in Catalan and Spanish formed with the sufix -ejar/-ear, such as groguejar/amarillear yellow-ejar/-ear. Specifically, we address two types of questions. On the one hand, we are concerned with the cross-linguistic differences that -ear/-ejar deadjectival verbs exhibit in these two Romance languages. On the other hand, we deal with the theoretical implications of this distinct behavior for the grammar of deadjectival verbal formations. We argue that while Spanish -ear deadjectival verbs are change of state verbs that involve a transition with a terminal coincidence relation, i.e. a morpho-syntactic configuration that includes both a Place and a Path, Catalan -ejar deadjectival verbs are stative predications that include only a Place, headed by the abstract non-terminal coincidence preposition near.
