Acceso usuarios
Javier Ormazabal Zamakona 
, Juan Romero Morales
In this paper we propose an asymmetrical approach to Case-licensing where, on the one hand, the functional architecture in the verbal system can license at most one DP, and, on the other, only certain DPs require formal licensing. Our proposal straightforwardly explains long-lasting syntactic problems in the syntax of Spanish and other languages concerning Differential Object Marking (DOM), Raising to Subject asymmetries in se constructions, and Person Case Constraint effects. Then, we analyze the consequences and challenges of our proposal for the explanation of the clitic behavior in laísta dialects in contexts where both internal arguments seem to be independently formally licensed, one of them via DOM, and the other by means of a dative clitic. We show that this dative clitic does not establish an agreement relation, but it is an incorporated determiner, as in the case of third person accusative clitics (Ormazabal and Romero 2013a).
En aquest article proposem una anàlisi asimètrica de la legitimació de cas en què, d’una banda, l’arquitectura funcional del sistema verbal només legitima, com a màxim, un SD, i, de l’altra, només un cert tipus de SD requereix una legitimació formal. La nostra proposta explica, sense complicacions addicionals, els problemes clàssics que afecten la sintaxi de les construccions amb Marcatge Diferenciat de l’Objecte (MDO) i amb elevació d’objecte, així com els efectes de la restricció de persona i cas, tant en espanyol com en altres llengües. També analitzem les conseqüències i els reptes que la nostra proposta planteja per explicar el comportament dels clítics en dialectes laïstes en contextos en què els dos arguments interns semblen legitimar-se de maneres formalment independents: un mitjançant el MDO i l’altre gràcies a un clític de datiu. En aquest sentit, demostrem que aquest clític datiu no estableix cap relació de concordança, sinó que és un determinant que s’incorpora, com passa amb els clítics acusatius de tercera persona (Ormazabal i Romero 2013a).
