Acceso usuarios
Silvia Planas Morales, Xavier Villalba Nicolàs 
It has been reported in the literature that interrogative sentences behave quite differently regarding subject-verb inversion in Spanish and Catalan: whereas the former allows ‘classical’ VS inversion, and particularly VSO, the latter systematically resorts to right-dislocation in all cases (V(O)#S). In this paper we scrutinize this observation from a corpus-based perspective, and including into the syntactic picture the prosodic and pragmatic features of interrogatives. We show that Catalan interrogatives clearly favor RD, in sharp contrast with Spanish, which favors in situ realization of background material. This latter option has important consequences for the prosodic patterns of Spanish interrogatives, which mark final focus constituents with a pitch rising and that final background material with a slight pitch fall.
S’ha destacat en la bibliografia que les oracions interrogatives del castellà i del català es comporten de manera ben diferent respecte a la inversió subjecte-verb: mentre aquelles permeten la inversió VS ‘clàssica’ i, en especial, l’ordre VSO, aquestes recorren sistemàticament a la dislocació a la dreta en tots els casos (V(O)#S). En aquest article revisem aquesta observació a partir d’un estudi de corpus i afegim a la descripció els trets prosòdics i pragmàtics de les interrogatives. Mostrem que les interrogatives del català afavoreixen la dislocació a la dreta, en clar contrast amb el castellà, que prefereix la realizació in situ del material del rerefons. Aquesta última opció té conseqüències importants per als contorns prosòdics de les interrogatives castellanes, que marquen els constituents focals finals amb un to ascendent i el material del rerefons amb una lleugera caiguda.
