Acceso usuarios
Elly van Gelderen
Aquest article estudia els verbs psicològics en la història de l’anglès. Com és ben sabut, moltes de les llengües modernes reanalitzen els objectes experimentadors com a subjectes experimentadors. Analitzo un d’aquests canvis en detall: el canvi en el verb fear des del seu significat original d’‘espantar, fer por’ al de ‘témer’. El motiu del canvi podria ser la desaparició de la marca morfològica del causatiu i un canvi en el conjunt dels verbs lleugers. Encara que els objectes experimentadors es perden de manera constant, mostro que alhora hi ha una renovació incessant a través dels manlleus i mitjançant canvis interns des de sentits d’impacte físic a sentits d’impacte mental. Finalment, analitzo un canvi en què els subjectes experimentadors es reanalitzen com a agents en un Sintagma Veu.
The present paper examines psych-verbs in the history of English. As is well-known, object experiencers are reanalyzed as subject experiencers in many of the modern European languages. I discuss one such change in detail, namely the change in the verb fear from meaning ‘to frighten, cause to fear’ to meaning ‘to fear’. The reason for the change may be the loss of the morphologically overt causative and a change in the set of light verbs. Object experiencers are constantly lost but I show there is also a continual renewal through external borrowing and internal change from physical to mental impact. A last change I discuss is the one where Subject Experiencers are reanalyzed as Agents in a V(oice)P.
