Acceso usuarios
Theresa Biberauer, Ans van Kemenade
L’objectiu d’aquest article és integrar idees relacionades amb l’Estructura Informativa (EI) de treballs anteriors sobre el subjecte oracional de l’anglès antic amb una explicació formal concreta de la variació i el canvi en l’ordre de mots en l’anglès primerenc que no tenia en compte l’EI. Presentem una primera explicació formal detallada de com les posicions de subjecte de l’anglès antic que són sensibles a l’EI es poden explicar en el context d’un sistema OV que començava a ser progressivament VO, i a continuació esbossem els desenvolupaments en la sintaxi del subjecte durant l’anglès mitjà i el principi de l’anglès modern, que ens porten fins a l’anglès actual. Amb el rerefons d’aquests desenvolupaments diacrònics, defensem que l’anglès ha presentat, d’una manera o altra, posicions de subjecte sensibles a l’EI al llarg de tota la història i que, com defensa Kiss (1996), encara ho fa.
