Acceso usuarios
Silvio Cruschina
En aquest article es comparen varietats d’italo-romànic modern i antic amb l’objectiu d’entendre els mecanismes que caracteritzen les operacions sintàctiques associades amb l’estructura infor- mativa de la frase, així com identificar els factors que les desencadenen. En concret, aquest estudi se centra en els processos de focalització i les operacions de moviment que s’hi relacionen: el moviment a la perifèria esquerra i el trasllat del verb. Atesa la variació dialectal de l’italo-romànic modern, argumento que la major part de les propietats que generalment s’atribueixen al sistema SFoc a les llengües en qüestió s’han d’associar en realitat amb trets relacionats amb el discurs i amb les projeccions funcionals. La distinció entre un SFoc més alt, a la perifèria esquerra, i un SFoc més baix, intern a la frase, proporciona la base per explicar la variació sincrònica i diacrò- nica, l’anàlisi de la qual reposa en canvis en l’ordre de paraules en la diacronia, trets relacionats amb el discurs i les categories funcionals.
