Acceso usuarios
Ioanna Sitaridou
En aquest article es defensa que en castellà antic l’àrea oracional sensible al discurs és exclusi- vament preverbal. Centrant-nos en l’avançament d’objecte, es mostra que l’objecte pot tenir, obé (i) una lectura de tòpic (England 1980, 1983; Danford 2002); o bé (ii) una lectura de focus informativa (cf. Cruschina i Sitaridou, 2011) -que només és possible quan és l’element més a la dreta en castellà modern (cf. Zubizarreta 1998, inter alios); o bé (iii) una lectura de focus con- trastiu; o bé (iv) una lectura de focus verum (cf. Leonetti & Escandell-Vidal 2009). Amb totes aquestes lectures discursives diferents que es linearitzen com a verb segon, la hipòtesi a testar és que els ordres de verb segon són un epifenomen de l’organització de l’estructura informativa (cf. Wanner 1989; Bossong 2003; Sitaridou 2006, 2011 pace Fontana 1993; Cho 1997; Danford 2002; Fernández Ordóñez 2009; Molina 2010), més que un fenomen estructural, com en les llengües germàniques.
In this article it is claimed that in Old Spanish the discourse-sensitive field is exclusively the preverbal one. Focusing on object preposing, it is shown that the object can: (i) either be linked to a topic reading (England 1980, 1983; Danford 2002); or (ii) an information focus reading (cf.Cruschina and Sitaridou 2011) –the latter only available as the rightmost element in Modern Spanish (cf. Zubizarreta 1998, inter alios); or (iii) a contrastive focus reading; or (iv) verum focus reading (cf. Leonetti & Escandell-Vidal 2009). Given all these different discourse readings which are linearized as verb second syntax, the testing hypothesis is that the verb second orders are an epiphenomenon of the organisation of information structure (cf. Wanner 1989; Bossong 2003; Sitaridou 2006, 2011 pace Fontana 1993; Cho 1997; Danford 2002; Fernández Ordóñez 2009; Molina 2010) rather than structural as in the Germanic languages.
