Kreisfreie Stadt Leipzig, Alemania
En aquest breu article prediem l’existència d’un segon mode de moviment (a part de la Fusió Interna) que s’hauria d’acceptar segons la Tesi Minimista més Forta de Chomsky: Fusió de Parell Interna, el qual produeix ‘moviment per adjunció’. Suggerim un possible àmbit on el sistema computacional usa aquest mode de moviment, és a dir, implementem el casos de moviment sense concordança a nuclis de fase (moviment de PPA pur o, en termes de Chomsky (2005, 2006), el moviment desencadenat per trets de frontera) sense comprometre la Condició d’Activitat, i per tant, donant una anàlisi autènticament minimista, basada en mecanismes de la sintaxi estricta, de certes operacions de moviment opcionals i estilístiques determinades per factors discursius, com la topicalització i la focalització. La Fusió de Parell Interna emergeix no només com una possi- bilitat teòrica implicada per la Hipòtesi Minimista més Forta (secció 1), sinó també com un meca- nisme explotat pel sistema computacional (secció 2).
In this brief article, I point out the predicted existence of a second mode of movement (alongside Internal Set-Merge) that should be sanctioned under Chomsky’s Strong Minimalist Thesis, namely Internal Pair-Merge, essentially yielding ‘movement by adjunction’. I then suggest one possible area in which the computational system makes use of this mode of movement – namely, it allows us to implement Agree-less Move to phase heads (aka ‘pure EPP-movement’, or Chomsky’s (2007, 2008) Edge-Feature movement) without compromising the Activity Condition, thus potentially yielding a truly minimalist, narrow-syntactic analysis of optional, ‘discourse-driven’, ‘stylistic’ movement operations like topicalization and focus-movement. Not only does Internal Pair-Merge emerge as a theoretical possibility implied by the SMT (section 1), but it is also a device that is fully exploited by the computational system (section 2).