Acceso usuarios
Barcelona, España
En aquest article es fa una proposta formal del fenomen de subaplicació de la reducció vocàlica que té lloc en els manlleus i les paraules apreses amb e àtona del català de Mallorca. La comparació d’aquest fenomen amb el que ocorre en la derivació productiva i la flexió verbal del mateix dialecte, amb uns patrons anàlegs, permet explorar, també, la correlació que s’estableix entre els processos que presenten un comportament peculiar en la fonologia dels manlleus respecte a la fonologia regular de la llengua, els processos amb excepcions lèxiques i els processos que no s’apliquen per raons morfològiques. L’anàlisi d’aquest fenomen de subaplicació, tenint en compte la correlació esmentada, demostra com hi pot haver una relació diacrònica natural entre les restriccions de fidelitat posicional i les restriccions de marcatge contextual, usades comunament en teoria de l’optimitat però, en principi, mútuament excloents. A més, es demostra com la productivitat és rellevant en tres sentits: primer, com a context de la gramàtica, en la mesura que la subaplicació de la reducció vocàlica ocorre de manera sistemàtica en la fonologia productiva del dialecte; segon, com a desencadenadora o bloquejadora de processos, en la mesura que la productivitat o la manca de productivitat d’un fenomen concret de la llengua és el que explica si és desafiat o no en cadascuna de les situacions esmentades; i tercer, com a fil conductor que pot explicar la transició de la fonologia històrica a la fonologia sincrònica d’una varietat lingüística.
In this paper we provide a formal account for underapplication of vowel reduction to schwa in Majorcan Catalan loanwords and learned words. On the basis of the comparison of these data with those concerning productive derivation and verbal inflection, which show analogous patterns, in this paper we also explore the existing —and not yet acknowledged— correlation between those processes that exhibit a particular behaviour in the loanword phonology with respect to the native phonology of the language, those processes that show lexical exceptions and those processes that underapply due to morphological reasons. In light of the analysis of the very same data and taking into account the aforementioned correlation, we show how there might exist a natural diachronic relation between two kinds of Optimality Theory constraints which are commonly used but, in principle, mutually exclusive: positional faithfulness and contextual markedness constraints. Overall, phonological productivity is proven to be crucial in three respects: first, as a context of the grammar, given that «underapplication» is systematically found in what we call the productive phonology of the dialect (including loanwords, learned words, productive derivation and verbal inflection); second, as a trigger or blocker of processes, in that the productivity or the lack of productivity of a specific process or constraint in the language is what explains whether it is challenged or not in any of the depicted situations, and, third, as a guiding principle which can explain the transition from the historical to the synchronic phonology of a linguistic variety.
