Acceso usuarios
Michael Kenstowicz 
Aquest article se centra en la manera com els anglicismes del xinès cantonès conflueixen en l’adaptació a través de quatre condicions fonotàctiques que restringeixen les combinacions possibles de vocals i de consonants a la rima. Tres d’aquestes quatre condicions són estrictament inevitables. L’arranjament fa canviar la vocal del nucli o la consonant de la coda. Tal com passa en mandarí, s’utilitzen canvis en els trets d’altura de les vocals ([alt], [AA]) com a oposició als canvis en el tret de posterioritat. Els canvis en les consonants de la coda obeeixen una jerarquia de fidelitat dorsal > coronal > labial que reflecteix la tipologia de reducció o simplificació de codes descoberta per Chen (1973) per a molts dialectes xinesos. Encara que es produeixin canvis en la vocal i en la consonant de la coda, les adaptacions directes afavoreixen els canvis en la coda però no en la vocal. Això suggereix que la prominència relativa de la vocal del nucli respecte a la consonant de la coda encara juga un paper important en aquestes adaptacions.
This paper focuses on the ways in which English loanwords are brought into line with four phonotactic constraints that restrict the possible combinations of nuclear vowels and coda consonants in Cantonese Chinese. It is found that three of the four constraints are strictly enforced in loans. Repairs change either the vowel or the coda consonant. Parallel to Mandarin, changes in vowel height features ([high], [ATR]) as opposed to changes in vowel backness are employed. Coda consonant changes obey a dorsal > coronal > labial faithfulness hierarchy that mirrors the typology of coda mergers discovered by Chen (1973) for many Chinese dialects. While changes in both the vowel and coda consonant occur, on-line adaptations favor changing the coda and preserving the vowel and suggest that the relative phonetic salience of the nuclear vowel to the coda consonant still plays a role in these adaptations.
