Acceso usuarios
Aquest article tracta de la variació en l’adaptació de les interdentals /0, d/ en els manlleus de diferents llengües. Nosaltres afirmem que l’adaptació fonològica de /0, d/ és /t, d/, que la substitució per /f, v/ que ocorre en algunes llengües es basa en una percepció defectuosa de les fricatives interdentals, i que l’adaptació a /s, z/, que apareix sovint en japonès, francès europeu i alemany, representa un intent imperfecte d’adaptació i producció de les interdentals. Suggerim que aquesta adaptació imperfecta ocorre quan els sons foranis són difícils de pronunciar però que s’ha de fer l’esforç atès el prestigi que té la llengua donant. Aquesta proposta es basa en dades de l’anglès, el grec i l’àrab clàssic. El tractament de les interdentals és anàleg al del fonema francès /ʒ/ en els manlleus del fula, llengua en què també es produeix una importació defectuosa, la qual cosa afavoreix la nostra anàlisi de /0, d/ importades defectuosament com a /s, z/.
This article treats cross-linguistic variation in the treatment of /θ, ð/ in loanwords. We maintain that the phonological adaptation of /θ, ð/, cross-linguistically, is to /t, d/, that substitution by /f, v/, which occurs in a few languages, is based on faulty perception of the interdental fricatives, and that adaptation to /s, z/, which notably occurs in Japanese, European French and German, represents a flawed production-based attempt to import interdentals. We suggest that such flawed importation occurs when foreign sounds are difficult to produce but the source language holds sufficient prestige that it is deemed important to do so. This proposal is supported by data from, e.g., English, Greek and Classical Arabic. The treatment of interdentals parallels that of the difficult French phoneme /
