Acceso usuarios
Antonio Fábregas Alfaro 
Malgrat que és inicialment atractiva, l’anàlisi dels prefixos com a preposicions (i, doncs, com a objectes sintàctics), causa diversos problemes relacionats amb la selecció, la natura del nucli i l’isomorfisme semàntic. En aquest article abordem aquests problemes. Ens concentrem en els noms prefixats, i més exactament en el fet que n’hi ha que interpreten la base com a fons (pre- coma), mentre que d’altres la interpreten com a figura (precognició). Proposem que a les estruc- tures on la base pot interpretar-se com a fons o com a figura el prefix és un SP introduït com a modificador i que pren una categoria pronominal com a complement, mentre que en els casos on la lectura de figura és obligatòria el prefix és un Sp que té els efectes sintàctics propis de una pre- posició plena. La segona configuració és obligatòria quan hi ha certes condicions, que s’exploren en detall a l’article.
Despite its potential appeal, the possibility of analyzing prefixes as prepositions (and thus as syntactic objects) faces several problems related with selection, headedness and semantic isomorphism. In this article, I try to understand and solve these problems. I focus on prefixed nouns, and more specifically on the fact that some of them have their bases interpreted as grounds (precoma, ‘something before a coma’), while others have them interpreted as figures (pre-cognition, ‘cognition before something’). I will propose that in the structures where the base can be interpreted as figure or ground the prefix is a very low prepositional modifier of the noun and the two readings depend on the interpretation of a pronominal category introduced by the preposition. This configuration is forced by the absence of a functional category from the preposition’s structure; when independent conditions force this functional category to be present, the figure reading is impossible and the prefix behaves as a preposition.
