Aquest article forma part d’una investigació d’abast més ampli que té com a objecte conèixer i analitzar les causes que impulsen la població andorrana, com-presa entre els 20 i els 40 anys, a sentir-se part d’un grup lingüístic i a fer servir una llengua determinada en els seus usos lingüístics. segons ballarín, si entenem que els trets socials i culturals reflecteixen sempre una realitat psicosocial, alesho-res podrem parlar d’un continuum d’interacció social en el qual podrem distin-gir dos nivells de relacions: un nivell interpersonal i un altre tipus d’intergrupal. L’anàlisi de l’autor intenta escatir la correlació existent entre la identitat cultural dels individus estudiats i la llengua triada per a comunicar-se amb els altres. en aquest article es mostren les representacions socials dels diversos grups lingüístics (andorrans, espanyols, catalans, portuguesos i francesos) sobre les llengües parla-des a Andorra i s’analitzen quines percepcions en tenen.