Acceso usuarios
Lídia Rabassa Areny
Lídia Rabassa, professora de la universitat de tolosa, observa en aquest arti-cle els fenòmens de variació que toquen els morfs de mode i de temps del verb “batre”. L’estudi se centra en aquesta variació des del punt de vista espacial (sis localitats repartides per tot el territori andorrà: Pal, Arinsal, Ordino, Andorra la Vella, encamp i canillo) i temporal (tres generacions enquestades). L’objectiu principal del treball és veure com evoluciona el català andorrà segons les diferents generacions, però també d’un poble a un altre, per tal de determinar quines etapes segueix la llengua quan hi ha estandardització, i en quin ritme s’efectua. es tracta d’un article particularment interessant perquè l’anàlisi de l’autora confirma que el català andorrà segueix dues gran tendències contradictòries: ser fidel al català nord-occidental per una banda, i seguir un anivellament progressiu cap al català oriental, per l’altra
Lídia Rabassa, professor at tolosa university, observes in this article the phenomena of variation affecting the forms and tenses of the verb “batre”. the study is centred on this variation from a geographical viewpoint (six localities spread throughout Andorra: Pal, Arinsal, Ordino, Andorra la Vella, encamp and canillo) and over time (three generations questioned). the principal aim of the work is to see how Andorran catalan develops according to the different generations, but also from one village to another, so as to determine what stages the language goes through when there is standardisation, and the effective rhythm of it. this article is particularly interesting because the author’s analysis confirms that Andorran catalan follows two broad and contradictory tendencies: being true to north-western catalan on the one hand, and following with a progressive levelling towards eastern catalan, on the other
