Homenatge al nostre mestre Robert Lafont: La seva contribució a la sociolingüística

• Autores: Gentil Puig Moreno
• Localización: Treballs de sociolingüística catalana, ISSN-e 2013-9136, Nº. 21 (La sociolingüística catalana. Balanç i reptes de futur), 2011, págs. 223-249
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • A tribute to professor Robert Lafont and his contribution to sociolinguistics
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Referencias bibliográficas
  • ALIBERT, L. (1966). Dictionnaire occitan-français d’après les parlers languedociens. Tolosa de Llenguadoc: Institut d’Études Occitanes.
  • ARACIL, L.V. (1966). «A valencian dilemma». Identity Magazine, núm. 24, p. 17-29.
  • AUSTIN, J. L. (1970). How to do things with words. Oxford: Clarendon Press. [Ed. francesa: (1970).Quand dire c’est faire. París: Seuil]
  • BADIA I MARGARIT, A. M. (1969). La llengua dels barcelonins: Resultats d’una enquesta sociològico-lingüística. Barcelona: Edicions 62.
  • BAGGIONI, D.; ROBILLARD, D. de (1990). Ile Maurice:Une francophonie paradoxale. París: L’Harmattan.
  • BAÑERES, J. (1990). Lituània:Dels inicis a la tercera independència. Barcelona: El Llamp.
  • BARBÉRIS, J. M. [et al.] (1980). La praxématique. Quebec: Presses Universitaires de Laval.
  • BAZALGUES, G. (1977). L’Occitan, leu-leu e plan. París: Omnivox.
  • BEC, P. (1968). Les interférences linguistiques entre Gascon et Languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans: Essai d’aréologie...
  • BERNARDÓ, D. (1980). «Problématique d’une recherche sur la diglossie, nouvelles propositions». Lengas.Revue de Sociolingistique [Montpeller]...
  • BRÈS, J. (1993). La narrativité, approche linguistique. París: Duculot.
  • BRONCKART, J. P. (1996). «Genres de textes, types de discours et operations psycholinguistiques». Enjeux, núm. 37-38, p. 31-47.
  • CHAUDENSON, R. (1979). Le créole de Guadeloupe. París: Fernand Nathan.
  • CLAPARÈDE, E. (1947).Psychologie de l’enfant, pédagogie expérimentale.Neuchâtel: Delachaux & Niestlé.
  • COHEN, M. (1956). Pour une sociologie du langage. París: Albin Michel.
  • COUDERCH,Y. (1976). «A propos du francitan».Cahiers du Groupe de Recherche sur la Diglossie Franco-Occitane [Montpeller], núm. 3.
  • DECROLY, O. (1921).Vers l’école rénovée:Une première étape. Brussel·les: Office de Publicité.
  • DEVEREUX, G. (1998). Psychothérapie d’un indien des plaines, réalité et rève. París: Fayard. [1a edició de 1951]
  • DEWEY, J. (1916).Democracy and Education. Nova York: Middle Works. [Ed. francesa: (1992). Oeuvres pédagogiques. París: Seuil]
  • FERGUSON, C. (1959). «Diglossia».Word, núm. 15, p. 325-340.
  • FISHMAN, J. (1971). Sociolinguistique. Brussel·les: Labor: Nathan. (Langues et Culture)
  • FREINET, C. (1947). L’éducation du travail. París: Delachaux & Niestlé. [Ed. francesa: (1992). Oeuvres pédagogiques. París: Seuil]
  • GALÍ, A. (1979).Activitat i llibertat en educació. Barcelona: Edicions del Mall.
  • GARAVINI, F. (1990). Parigi e provincia. Milà: Bollati Boringhieri, p. 89-101.
  • GARDÈS-MADRAY, F.; LAFONT, R. (1976). Introduction à l’analyse textuelle. París: Larousse.
  • GARDIN,B. (1983). «La Glottopolitique».Cahiers de Linguistique Sociale [Université de Rouen].
  • GARDY, P. (1978). «Les territoires de la langue». Pluriel, núm. 16, p. 23-35.
  • GIORDAN, H. (1982). Démocratie culturelle et droit à la différence: Rapport présenté à Jack Lang, ministre de la Culture. París: La Documentation...
  • GRAU,M. (2002). «La littérature catalane deCatalogne-Nord. 1970-2000».Lengas. Revue de Sociolinguistique [Montpeller], núm. 52, p. 87-115.
  • GUESPIN, L. [et al.] (1980). Pratiques Linguistiques, Pratiques Sociales. París: PUF.
  • GUILLAUME, G. (1948). Psycho-mécanique du langage. París: Valin.
  • HABERMAS, J. (1963).Théorie et pratique. París: PUF.
  • HABERMAS, J. (1968).Connaissance et intérêt. París: PUF.
  • HAGÈGE, C. (1985). L’homme de paroles. París: Fayard.
  • HALL, J. (1994). «Les recencements linguistiques en Catalogne». Lengas. Revue de sociolinguistique [Montpeller], núm. 35, p. 45-86.
  • HAZAËL-MASSIEUX, G. (1996). Les créoles, problèmes de génèse et de description. Ais de Provença: Université de Provence.
  • HJELMSLEV, L. T. (1971).Prolégomènes à une théorie du langage. París: Minuit. [1a ed., en anglès, de 1943] KERAVEL, A. (1966).Histoire sommaire...
  • KREMNITZ,G. (1981). «Dubilinguisme au conflit linguistique».Langage [París], núm.61,p. 64-78.
  • LAFONT, R. (1984). «Pour retrousser la diglossie». Lengas. Revue de sociolinguistique [Montpeller], núm. 15, p. 5-34.
  • LAFONT, R. (1997).Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie. París: L’Harmattan.
  • LAGARDE,C. (2002). «Le Sud contre leNord, ou la fascination barcelonaise: vers une recatalanisationpragmatique?».Lengas.Revue de sociolinguistique...
  • LAGARDE, P. [et al.] (1946). Pour l’Occitanie. Tolosa de Llenguadoc: Privat.
  • LAMUELA, X. [et al.] (2003).Morfologia verbau aranesa. Barcelona: Llibres de l’Índex.
  • LE BERRE, Y. (1994). La littérature de langue bretonne: Livres et brochures entre 1790 et 1918. Brest: Emgleo Breizh.
  • LE DÛ, J. (2002). «Vrais Bretons et pseudo-norme». A: GIBLIN, B. «Langues et territoires: Une question géopolitique».Herodote, núm. 105,...
  • LEPRÊTRE, M. (1994). «Connaissance et usage de la langue catalane en Catalogne». Lengas. Revue de Sociolinguistique [Montpeller], núm. 35,...
  • MANESSY,G. (ed.) (1980). Problèmes de comparatisme et de dialectologie dans les langues africaines. París: SELAF. (Bibliothèque Selaf; 79)
  • MARCELLESI, J. B. (1985). Pour une politique démocratique de la langue. Ajaccio: Terre Corse.
  • MARCONOT, J. M. (1978). «Préliminaires à l’enquête sur la diglossie franco-occitane, Vauvert». Lengas. Revue de Sociolinguistique [Montpeller],...
  • MARTEL, P. (1987). «Travail, famille, patois. Vichy et l’enseignement de l’occitan, apparence et réalite». Practicas [Montpeller], núm. 9-10,...
  • MERLE, R. (1976). «Provençal et occitan, réflexions sur la renaissance actuelle». Carnets d’accueil, Académie de Nice, Education Nationale.
  • MISTRAL, F. (1979). Lou tresor dóu Felibrige: Dictionnaire provençal-français. Ais de Provença: Edisud.
  • MITTERRAND, F. (1964). Le coup d’État permanent. París: Plon. [Assaig polític]
  • MONTESSORI, M. (1958). Pédagogie scientifique. París: Desclée et Brouver.
  • NINYOLES, R. (1969).Conflicte lingüístic valencià: Substitució lingüística i ideologies diglòssiques. Barcelona: Edicions 62.
  • NINYOLES, R. (1971). Idioma i prejudici. Palma de Mallorca: Moll.
  • OLIVE, J.-L. (2002). «L’institution imaginaire du catalan: Autonomie linguistique et hétéronomie politique». Lengas. Revue de Sociolinguistique...
  • OZOUF, M.; FURET, F. (coord.) (1991). La gironde et les girondins. París: Payot.
  • PAGNOL, M. (1929).Marius. Marsella: Cahiers du Sud.
  • PAGNOL, M. (1931). Fanny. Marsella: Cahiers du Sud.
  • PAGNOL, M. (1936). César. Marsella: Cahiers du Sud.
  • PROPP,V. (1965).Morphologie du conte. París: Seuil. (Points)
  • PRUDENT, F. L. (1981). «Diglossie et interlecte». Cahiers de Linguistique Sociale [Université de Rouen], núm. 4-5, p. 24-40.
  • PSICHARI, J. (1888).Mon voyage. Atenes: Vlastos.
  • PSICHARI, J. (1892). Études de philologie néo-grecque. París: Bouillon.
  • PUIG-MORENO, G. (1980). Diglossie, normalisation et enseignement de la langue vernaculaire dans la société nord-catalane. Tesi doctoral....
  • PUIG-MORENO, G. (2007). «Enquestes sociolingüístiques a la Catalunya Nord». Aïnes Noves [Perpinyà: PUP], núm. 1.
  • RENIU, M. (1994). «Aspects de politique linguistique du gouvernement de Catalogne». Lengas. Revue de Sociolinguistique [Montpeller], núm....
  • ROBINSON, J. L. (1978). «Verbal deference in Catalan: a sociolinguistic investigation of the pronouns of address». Stanford University.
  • ROMANÍ, J. M. (1994). «L’exhortation à la normalisation. Ho volem tot en català». Lengas. Revue de Sociolinguistique [Montpeller], núm. 35,...
  • ROQUETA, M. (2005).Verd paradís. Cabrera de Mar: Galerada. [Trad. catalana de Jaume Figueras]
  • ROQUETA,Y. (1963). Josep Sebastià Pons. París: Pierre Seghers.
  • ROSSELL, A. (2004). Poesia i música a l’edat mitjana: Lírica. Barcelona: Dínsic.
  • ROSSI-LANDI, F. (1968). Il linguaggio come lavoro e come mercato. Roma: Bompiani.
  • SAISSET, A. (1923). Catalanades del Rosselló. Perpinyà: Imp. Catalane. [Reed., 2008, Barcelona: Llibres de l’Índex]
  • SAUZET, P. (1988). «L’occitan, langue immolée».A: VERMÈS, G.Vingt cinq communautés linguistiques de la France. París: L’Harmattan.
  • SCHLIEBEN-LANGE, B. (1977). «Une sociolinguistique pragmatique, esquisse methodologique».
  • Lengas. Revue de Sociolinguistique [Montpeller], núm. 2.
  • SEARLE, J. R. (1979). Expression and meaning: Studies in the theory of speech acts. Cambridge: Cambridge University Press.
  • SIBLOT, P. (1990).Comme son nom l’indique: nomination et production de sens. Tesi.Montpeller.
  • SOLÀ, M.-D. (2002). «L’offre éducative en catalan du CDDP». Lengas. Revue de Sociolinguistique [Montpeller], núm. 52, p. 75-86.
  • STRUBELL, M. (1981). Llengua i població a Catalunya. Barcelona: La Magrana. (Els Orígens; 6)
  • TORRES, J. (1988). «Les enquestes sociolingüístiques catalanes del 1974 al 1984». TSC [València], núm. 7.
  • TZARA, T. (1924). Sept manifestes Dada. Il·lustracions de Francis Picabia. París: Dilecta.
  • VALLVERDÚ, F. (1970).Dues llengües, dues funcions?: Per una història lingüística de la Catalunya contemporània. Barcelona: Edicions 62. (L’Escorpí;...
  • VERDAGUER, P. (2002). «El dialecte rossellonès». Lengas. Revue de Sociolinguistique [Montpeller], núm. 52, p. 13-30.
  • VIAUT,A. (dir.) (1996). Langues d’Aquitaine:Dynamiques institutionnelles et patrimoine linguistique. Talence: Maison des Sciences de l’Homme...
  • VOVELLE, M. (1999). Les jacobins:De Robespierre à Chevènement. París: La Découverte.
  • WEINREICH, U. (1953). Languages in contact: Findings and problems. Nova York: Linguistic Circle of New York.