Acceso usuarios
Miquel Nicolás Amorós 
La lingüística històrica ha produït al llarg de l'últimsegle estudis notables sobre l'evolució formal de la llengua catalana. A més, en les últimes dècades s'ha desenvolupat una sociolingüística catalana que connecta la teoria i la descripció empírica amb la política lingüística. No obstant això, no s'ha gestat una història social de la llengua, o una sociolingüística històrica en sentit estricte, més enllà d'alguns esforços individuals. Les raons d'aquest dèficit són internes (les limitacions de l'objecte d'estudi, la inèrcia i l'estancament dels estudis filològics...) i externes (els condicionants sociopolítics i de mercat que pesen sobre el català). Per això es proposa avançar cap a un nou paradigma en què la diacronia lingüística s'integri dins de les ciències socials, obertes a l'autocrítica i la superació de l'apriorisme ideològic.
Does the Catalan language have a social history?. Over the last century, historical linguistics has produced notable studies on the formal evolution of the Catalan language.Moreover, in recent decades Catalan sociolinguistics has been developed, connecting theory and empirical description to language policy. However, a social history of the Catalan language has not been developed nor historical sociolinguistics, strictly speaking, bar a few random examples. The reasons for this deficit are both internal (the limitations of the subject matter, the inertia and the stagnation of philological studies ) and external (the socio-political andmarket constraints imposed on the Catalan language).
We therefore propose to move towards a new paradigm in which the linguistic diachrony is integrated within social sciences, open to self-criticism and to overcoming ideological apriorism.
