Acceso usuarios
Bàrbara Sastre Bestard
En el present article s'exposa una part dels resultats que es desprenen de la tesi doctoral Integració lingüística de la població alemanya resident a Mallorca. Atesa la complexa situació sociolingüística de les Illes Balears, les característiques del grup analitzat (presència numèrica, motivacions de residència, etc.) dificulten greument el procés d'integració a la societat receptora. La comunitat lingüística de les Illes Balears està caracteritzada per la coexistència de dues llengües oficials: el català i el castellà. Aquesta convivència, emperò, no ha estat mai del tot equilibrada, ja que la llengua catalana s'ha vist sotmesa al llarg dels segles a les polítiques lingüístiques repressives de l'Estat espanyol, que en moltes ocasions han fet perillar-ne seriosament la seva supervivència. A partir de la segona meitat del segle xx, la política de repressió de la llengua catalana coincideix amb el desenvolupament del turisme de masses i provoca la primera arribada massiva d'immigrants procedents majoritàriament de les comunitats castellanoparlants de l'Estat espanyol. Amb la transició democràtica i des de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, la llengua catalana aconsegueix l'estatus de llengua oficial, juntament amb el castellà, i augmenta la seva presència social en molts àmbits. Tot i això, la freqüència de forces polítiques conservadores en el Govern balear provocarà que la recuperació de la llengua catalana no gaudeixi d'un procés normalitzador adequat. La dedicació quasi exclusiva a la indústria turística fa que el flux de nouvinguts sigui continu i, a partir de la dècada dels noranta, comença a arribar a les Illes un altre tipus d'immigració de fora de l'Estat espanyol. Aquest nou col·lectiu està format per una massa molt heterogènia d'immigrants de diferents parts del món, entre els quals destaquen els europeus, sobretot els procedents del Regne Unit i d'Alemanya. L'augment continu de residents de nacionalitat germànica en les dècades posteriors té com a conseqüència la creació d'una infraestructura social, orientada a oferir els seus serveis a primers residents i turistes, i que funciona bàsicament en la seva llengua materna. Aquest teixit social facilita l'arribada de nous residents i minva les necessitats d'interrelació amb la comunitat lingüística receptora. Paral·lelament, l'explosió demogràfica que pateix l'illa com a conseqüència d'un desenvolupament turístic a gran escala contribueix a un nou procés d'expansió de la llengua castellana que esdevé llengua franca de comunicació entre els diferents grups lingüístics, principalment a zones costaneres i a la capital.
En canvi, el català es converteix en una llengua de poca utilitat, atès que la població autòctona utilitza (majoritàriament) el castellà en els seus intercanvis comunicatius amb els residents estrangers.
Tots aquests aspectes influeixen de manera decisiva en el procés d'integració lingüística de la població alemanya resident a l'illa i afavoreixen l'ús majoritari de la llengua castellana, que és la que gaudeix d'un prestigi i d'una presència socials més grans, i que és la que «parla tothom».
This article presents some of the results of the doctoral thesis Linguistic Integration of the Resident German Population in Mallorca.
Due to the complex sociolinguistic situation of the Balearic Islands, the features of the group under analysis (demographic weight, residential motivations, etc.) make the process of integration into the receiving community considerably difficult.
The speech community of the islands is characterised by the coexistence of two official languages: Catalan and Spanish. This coexistence, however, has never been balanced, as Catalan has always been subject to repressive politics from the Spanish government, often putting at risk its survival.
From the second half of the 20th century, political repression of Catalan coincides with the development of mass tourism and brings about the first wave of immigrants, mostly from Spanish-speaking communities on the mainland.
With the transition to democracy, and the approval of the Balearic statue of autonomy, Catalan obtains the status of official language together with Spanish, increasing its social presence in many spheres. However, the prevalence of conservative parties in the Government of the Balearic Islands has meant that the recovery of Catalan has been inadequate.
The almost exclusive dedication to the tourist industry has, from the 1990s, brought with it a continuous influx of immigrants. This new migratory wave is very heterogeneous, composed of mostly British and German immigrants.
The continuous increase of German residents over subsequent decades has brought about the creation of a social infrastructure designed to provide services to residents and tourists of this nationality in their own language. This social network facilitates the arrival of new residents but at the same time diminishes the need for interrelation with the host linguistic community.
Along these lines, the demographic explosion suffered as a consequence of tourist development on a large scale contributes to a new process of Spanish dissemination that becomes the lingua franca among the members of different linguistic groups, mainly in coastal areas and in the capital city. In turn, Catalan is scarcely used, largely due to the use of Spanish by the native population in communicative exchanges with resident foreigners.
All these aspects have a decisive influence on the linguistic integration process of the resident German population on the island and they favour the predominant use of Spanish that enjoys greater prestige and higher social visibility as it is the language that everybody speaks.
