Acceso usuarios
L'article examina el retrocés experimentat al llarg del darrer mig segle per la llengua catalana a la ciutat de Castelló de la Plana i les seves comarques adjacents en vista dels canvis polítics, socials i demogràfics esdevinguts durant la transició del franquisme a la democràcia. Tot plegat, unit a la persistència d'una política lingüística hostil al català, s'ha traduït en un escenari de substitució lingüística avançada, on l'hegemonia del discurs nacionalista espanyol de la dreta i part de l'esquerra perpetua unes pràctiques lingüístiques en virtut de les quals el català apareix des de fa temps com un idioma en estat d'excepció, eminentment folklòric i associat a l'àmbit identitari provincià de la festa, tal com va ser codificat durant la dictadura del general Franco. Finalment, s'apunten algunes estratègies susceptibles de rectificar aquesta situació i fer possible la inversió de la substitució lingüística per mitjà de la construcció d'una hegemonia política alternativa basada en un projecte de redreçament del país, en el si del qual la promoció del català adquiriria un sentit renovat.
This paper examines the setbacks undergone by the Catalan language in the last fifty years in the town of Castelló de la Plana and its surrounding areas due to the political, social and demographic changes that took place during the transition period from the Franco dictatorship to democracy. This, coupled with a language policy that has displayed a persistent hostility towards the Catalan language, has given rise to a well-entrenched linguistic substitution, where the hegemony of the Spanish nationalist discourse of the right wing and part of the left has continued to perpetuate certain linguistic practices. As a result, Catalan has been in a state of emergency for some time, taking on an eminently folkloric status that is associated with the provincial nature of local customs and celebrations, just as it was stigmatised under the Franco regime. In this article, we suggest a number of strategies envisaged to change this situation and bring about a reversal of this linguistic substitution by building an alternative political he- gemony based on a project for the recovery of the region. At the heart of such policy, Catalan language promotion would take on new meaning.
