Resumen de L'Adopció d'actituds lingüístiques: un estudi transversal sobre les actituds vers el català en adolescents de Catalunya i la Franja

Josep Ubalde Buenafuente

• English

  The linguistic attitudes of the speakers of a language can have great impact on the status and evolution of that language, particularly in cases in which there is contact among different speech communities. This study provides a comparative analysis of the attitudes towards the Catalan language among adolescents in the first year of secondary school in different municipalities of Catalonia and the bordering Catalan-speaking region of Aragón, known as La Franja. The primary aim of this article is to explain the causes of language attitude in adolescents.

  To do so, we use a multiple linear regression model that combines the most significant variables of different empirical and theoretical approaches. The results show a higher appreciation for the Catalan language in the municipalities of Catalonia than in those the neighbouring areas of La Franja. Whilst this situation is best explained by identity variables in Catalonia, linguistic self-confidence is the key factor in the case of La Franja. In both cases, the effects of commonalities among the different variables are noteworthy in explaining language attitudes.

• català

  Les actituds lingüístiques dels parlants d'una determinada llengua poden tenir un impacte important en la seva situació i evolució, especialment en els casos de contacte entre comunitats de parla. En el present estudi s'analitzen, comparativament, les actituds lingüístiques dels adolescents de primer d'ESO de diferents municipis de Catalunya i la Franja de Ponent. Concretament, es busca explicar el perquè de l'adopció d'aquestes actituds mitjançant un model de regressió lineal múltiple que combina les variables rellevants de diferents aproximacions empíriques i teòriques. Els resultats mostren que hi ha una major valoració d'aquesta llengua en els municipis catalans que en els de la Franja. En el context català són les variables d'identificació les que millor expliquen aquesta situació, mentre que a la Franja el factor clau és l'autoconfiança lingüística. És destacable, en els dos casos, l'efecte de les comunalitats de les diferents variables en l'explicació de les actituds.