Acceso usuarios
Miquel Edo Julià 
El present article posa damunt la taula els defectes principals que es poden observar en la traducció i subtitulació d’òpera italiana al català i al castellà tal com s’ha desenvolupat en aquestes darreres dècades i continua desenvolupant-se avui dia. Denuncia, primerament, una dificultat generalitzada per a mantenir un registre literari alt; en segon lloc, les mancances de molts traductors en el coneixement de la llengua italiana antiga i, en tercer lloc, les incoherències entre text de la traducció, text cantat i kinèsica teatral derivades de la falta de coordinació entre els diversos responsables de l’espectacle o del producte audiovisual
This article sets out the main faults that can be found in translating and subtitling Italian operas in Catalan and Spanish, based on how this has evolved in recent decades and continues to evolve nowadays. Firstly, it points out general difficulties maintaining a high literary register. Secondly, lack of familiarity with Old Italian among translators. Thirdly, inconsistencies between the translation of the source text, lyrics and stage kinetics, which derive from the lack of coordination between the various persons responsible for the stage production or the audiovisual product.
