Acceso usuarios
Towards the end of the reign of Charles II of Spain, Gabriel Bro, a printer born in Rodez, left France for Catalonia with a view to starting up his own business. After a brief and troubled stay in Barcelona, Gabriel settled down in Girona with his brother Jaume. With the exception of the time he spent in Olot, Girona was the city where Gabriel established himself as a printer and bookseller until his death in 1743. As a royal printer for Philip V, a title which was given to him by the Third Duke of Noailles in 1711, he was juridically the most important typographer in the district of Girona and the Empordà. No other printer or bookseller could publish official documents, press or works of remenderia ( ephemera, broadsides, chapbooks).
Nevertheless, as this paper shows, Bro's hereditary monopoly was permanently challenged not only by his fellow printers and booksellers in Girona, but also by the City Council, and even the printers of Barcelona. Our aim here is to reconstruct the trajectory of Gabriel Bro, father and son, in the Catalan and European context of the ancien régime typographique. Their personal and professional careers were marked by the political upheavals of the period, providing a vivid contrast with the life and activity of Josep Texidó, a royal printer who worked in Barcelona under the Bourbons. This study enables us to examine the origins of the typographical dynasty of the Bro family in Girona, which lasted beyond the Peninsular War, and the struggles between the different branches for the control of the title of king's printer.
A la darreria del regnat de Carles II, Gabriel Bro, un tipògraf natural de Rodez, va emigrar de França a Catalunya cercant obrir un negoci propi. Després d'una breu estada a la Ciutat comtal, molt convulsa, Gabriel s'instal·là a Girona juntament amb el seu germà Jaume. Aquesta ciutat, exceptuant un temps que va residir a Olot, va ser la localitat on exercí el seu ofici d'impremta i de llibreria fins a la seva mort, l'any 1743. Com a estamper reial de Felip V, un títol que li havia estat concedit pel tercer duc de Noailles el 1711, jurídicament era el tipògraf més important de la vegueria de Girona i l'Empordà. Cap altre professional de l'imprès podia publicar documentació oficial, premsa i alguns treballs de "remenderia".
Tanmateix, i com examinarem en la present comunicació, aquest monopoli hereditari li fou permanentment discutit, i no només pels companys d'ofici gironins, sinó també pel mateix ajuntament i, fins i tot, també pels tipògrafs de la capital catalana. Ens proposem, doncs, reconstruir la trajectòria de Gabriel bro, pare i fill, dins del context català i de l'Europa de "l'antic règim tipogràfic", un itinerari vital i professional, marcat per les convulsions polítiques de l'època, que contrasta vivament amb el d'un altre estamper privilegiat, Josep Texidó a la Barcelona borbònica. Alhora, veurem els inicis de la dinastia tipogràfica dels Bro gironins, la qual va perdurar fins més enllà de la Guerra dels Francès, i les pugnes entre les diferents branques pel control del títol d'impressor regi.
