Acceso usuarios
L'objectiu d'aquest article és resseguir els moments clau de la relació entre Pier Paolo Pasolini i Carles Cardó que, malgrat la seva brevetat, va deixar un llegat d'extrem interès per la catalanística italiana: l'antologia Fiore di poeti catalani. L'any 1946 l'intel·lectual italià es va posar en contacte amb el poeta i eclesiàstic català, exiliat a Suïssa. El seu objectiu era el de crear un diàleg entre el friülà i el català, dues llengües romàniques minoritàries i minoritzades per l'estat central. Per aquesta raó li va demanar que compilés i traduís a l'italià una antologia dels millors poemes en llengua catalana, a fi de publicar-la en la seva revista Il Stroligut. L'estudi de la correspondència entre els dos intel·lectuals, dels textos d'aquesta antologia i de les notes i assaigs que l'acompanyen, treu a la llum les raons i les circumstàncies d'aquesta germanor lingüística i cultural entre Catalunya i Friül. La traducció dels poemes catalans va servir per dur a terme una protesta contra la política franquista i per donar als friülans un model de llengua minoritària que havia sabut resistir als cops violents de la Història.
The aim of this article is to trace the key moments in the relationship between Pier Paolo Pasolini and Carles Cardó which, despite its brevity, resulted in an extremely important legacy for Italian Catalan Studies: the anthology Fiore di poeti catalani. In 1946 Pasolini approached the Catalan poet and priest, who at that time was living in exile in Switzerland with the aim of establishing a dialogue between Friulian and Catalan, two minority Romance languages that were minoritised by their respective States. He asked Cardó to compile and translate into Italian an anthology of the best poems written in the Catalan language, with a view to publishing them in his magazine Il Stroligut. A study of the correspondence between the two intellectuals, as well as the texts included in the anthology and the accompanying notes and essays, reveals the reasons for and circumstances of this linguistic and cultural kinship between Catalonia and Friulia. The translation of the Catalan poems served as a protest against Franco’s policies as well as providing Friulians with a model of a minority language that had successfully resisted the slings and arrows of History.
