Acceso usuarios
Pedro Martín Butragueño
El propósito del trabajo es analizar la entonación “imperativa” en el español de México, concibiéndola como la propia de actos de habla directivos complejos, dotados de subcomponentes: advocaciones, preparaciones, subactos centrales (órdenes o peticiones), reparaciones y justificaciones. En ese sentido, parece mejor hablar de entonación volitiva o directiva. La hipótesis es que existe una relativa armonía prosódica entre los diferentes componentes del acto de habla, aun con rasgos específicos en cada uno. Se repasan los antecedentes, se presenta la metodología y se analizan datos de siete ciudades mexicanas. La discusión recoge las observaciones en términos optimales, reconociéndose la variabilidad entre componentes y entre ejemplos, así como la existencia de bastante orden en el conjunto. Palabras clave: entonación imperativa; prosodia volitiva; órdenes y peticiones; optimidad y prosodia; español de México.
El propòsit del treball és analitzar l'entonació “imperativa” en l'espanyol de Mèxic, concebent-la com la pròpia d'actes de parla directius complexos, dotats de subcomponents: advocacions, preparacions, subactes centrals (ordres o peticions), reparacions i justificacions. En aquest sentit, sembla millor parlar d'entonació volitiva o directiva. La hipòtesi és que existeix una relativa harmonia prosòdica entre els diferents components de l'acte de parla, àdhuc amb trets específics en cadascun. Es repassen els antecedents, es presenta la metodologia i s'analitzen dades de set ciutats mexicanes. La discussió recull les observacions en termes optimals, reconeixent-se la variabilitat entre components i entre exemples, així com l'existència de bastant ordre en el conjunt.Paraules clau: entonació imperativa; prosòdia volitiva; ordres i peticions; optimitat i prosòdia; espanyol de Mèxic.
The goal of this paper is to analyze the “imperative” intonation in Mexican Spanish, in the context of directive speech acts, constituted by a series of sub-components: advocations, preparations, central sub-acts (commands or requests), repairs, and justifications. It seems better to speak of a volitional intonation or a directive intonation. The hypothesis is that there is a relative prosodic harmony among the different components of the speech act, while every component has specific features. The article reviews previous works, presents the methodology, and analyzes data from seven different Mexican cities. The discussion considers the observations from an optimality theory point of view. Variability among components of the act and among examples is recognized, even though there is enough order through the data. Keywords: imperative intonation; volitional prosody; commands and requests; optimality and prosody; Mexican Spanish.
