Acceso usuarios
Juan Carlos de Miguel y Canuto 
, Mireia Aragay Sastre , Juan Vicente Martínez Luciano
La vivacidad del teatro europeo de nuestros días hunde sus raíces en una amplia serie de transformaciones acaecidas en el transcurso de largos decenios. El teatro decimonónico burgués, heredero de la institucionalización renacentista y de la codificación ilustrada, fue sacudido por un conjunto de iniciativas emprendidas inicialmente en Francia, Rusia, Suecia, Noruega… Nuevos dramaturgos, nuevos actores, nuevas escuelas, nuevos temas y enfoques, nuevas figuras y oficios teatrales, nuevos artistas y maestros, en fin, cambiaron el rumbo de las artes escénicas. El siglo XX, en su prolongado discurrir, ha aportado lecciones revolucionarias ligadas a nombres egregios, unas veces responsables de prácticas afirmadas y otras de visiones o utopías proyectadas. La consecuencia global de todo ello ha sido un ensanchamiento extraordinario de los horizontes de la actividad teatral. Todo ha sido puesto en cuestión y todo ha sido reformulado o renovado. Se han rasgado las costuras del viejo traje teatral. Tal vez no sería exagerado afirmar que se ha producido una verdadera refundación del teatro occidental.
The vivacity of our current European Theatre has its deep roots in a series of transformations that took place throught long decades. The 19th-century burgeois theatre, resulted from the Renaissance institutionalisation and the codification in the Illustration, was struck by a series of initiatives that started originally in France, Russia, Sweden, Norway, etc. New playwrights, new actors, new schools, new topics and approaches, new figures and theatre jobs, new artists and masters, all in all changed the course of events of performing arts. The 20th century contributed the revolutionary lessons of notorious names, whether resposible for affirmed practices or for projected visions and utopias. The general consequence has been an extraordinary widening of the horizons of the theatre activity. Everything was reconsidered, reformulated or renovated. Thus, it would be no exaggeration to assert that Western theatre was actually recast.
La vivacitat del teatre europeu dels nostres dies enfonsa les seves arrels en una àmplia sèrie de transformacions esdevingudes en el transcurs de llargs decennis. El teatre vuitcentista burgès, hereu de la institucionalització renaixentista i de la codificació il·lustrada, va ser sacsejat per un conjunt d'iniciatives empreses inicialment a França, Rússia, Suècia, Noruega… Nous dramaturgs, nous actors, noves escoles, nous temes i enfocaments, noves figures i oficis teatrals, nous artistes i mestres, en fi, van canviar el rumb de les arts escèniques. El segle XX, en el seu perllongat discórrer, ha aportat lliçons revolucionàries lligades a noms egregis, unes vegades responsables de pràctiques afirmades i unes altres de visions o utopies projectades. La conseqüència global de tot això ha estat un eixamplament extraordinari dels horitzons de l'activitat teatral. Tot ha estat posat en qüestió i tot ha estat reformulat o renovat. S'han esquinçat les costures del vell vestit teatral. Tal vegada no seria exagerat afirmar que s'ha produït una veritable refundació del teatre occidental.
