Acceso usuarios
Paolino Nappi
La película Cesare deve morire, de los hermanos Taviani, vencedora del Oso de Oro en el Festival de Berlín de 2012, es una obra interesante tanto para un estudioso de cine como de teatro. El filme introduce al espectador en el mundo del teatro realizado en la cárcel, una práctica que en Italia cuenta ya con una historia de más de treinta años y un gran número de experiencias. Esta obra, clasificable dentro del riquísimo panorama contemporáneo italiano del llamado cine de lo real, se sitúa en el margen, entre el documental y la ficción, entre la representación realista de la cárcel y su transfiguración, en correspondencia con el estatus, también “al límite”, del teatro realizado en las cárceles y, por extensión, de la condición del actor-recluso. Palabras clave: teatro; cárcel; cine italiano; Taviani; Shakespeare.
La pel·lícula Cesare deve morire, dels germans Taviani, vencedora de l'Ós d'Or en el Festival de Berlín de 2012, és una obra interessant tant per a un estudiós de cinema com de teatre. El film introdueix a l'espectador al món del teatre realitzat a la presó, una pràctica que a Itàlia explica ja amb una història de més de trenta anys i un gran nombre d'experiències. Aquesta obra, que es pot classificar dins del riquíssim panorama contemporani italià de l'anomenat cinema del real, se situa en el marge, entre el documental i la ficció, entre la representació realista de la presó i la seva transfiguració, en correspondència amb l'estatus, també “al límit”, del teatre realitzat a les presons i, per extensió, de la condició de l'actor-reclús.Paraules clau: teatre; presó; cinema italià; Taviani; Shakespeare.
The Italian film Cesare deve morire, directed by Paolo and Vittorio Taviani, the winners of the Golden Bear at the 2012 Berlinale Competition, will be of interest to scholars of both Film and Theatre Studies. It explores prison theatre which has a thirty year tradition in Italy. Cesare deve morire is representative of the Italian cinéma du réel: it straddles the genres of documentary and feature film, and combines realistic representation with the poetic transfiguration of prison life. This in-betweenness reflects the intricacies of working with offenders and points to the complex status of the ‘incarcerated actor’. Keywords: theatre; prison; Italian film; Taviani; Shakespeare.
