Acceso usuarios
José Gabriel López Antuñano
Jan Klata aborda en sus escenificaciones temas que se refieren a la vida sociopolítica de su país, Polonia. Cualquier cuestión del debate ciudadano es objeto de análisis y, si es posible, de una propuesta escénica, donde siempre toma partido, provocando a un público que se divide con una fuerte polarización que, a veces, se traslada al propio elenco de intérpretes. Su núcleo de convicción dramática se apoya en textos teatrales clásicos o bien en novelas o poemas conocidos, para modelarlos en función de una visión fuertemente crítica con la sociedad de su época y de sus inmediatos antecesores, durante la época comunista. Alterna junto a estas escenificaciones otras, con textos propios, que giran en torno a conflictos sociales, políticos o étnicos de Polonia y en estos casos ha recurrido a actores no profesionales, para proponer un teatro de excepción. Palabras clave: Provocación; retroalimentación espectadores/actores; horizonte expectativa; teatro político; interpretación; colectivos marginales; signos; terapia.
Jan Klata aborda en les seves escenificacions temis que es refereixen a la vida sociopolítica del seu país, Polònia. Qualsevol qüestió del debat ciutadà és objecte d'anàlisi i, si és possible, d'una proposta escènica, on sempre pren partit, provocant a un públic que es divideix amb una forta polarització que, de vegades, es trasllada al propi elenc d'intèrprets. El seu nucli de convicció dramàtica es recolza en textos teatrals clàssics o bé en novel·les o poemes coneguts, per modelar-los en funció d'una visió fortament crítica amb la societat de la seva època i dels seus immediats antecessors, durant l'època comunista. Alterna al costat d'aquestes escenificacions altres, amb textos propis, que giren entorn de conflictes socials, polítics o ètnics de Polònia i en aquests casos ha recorregut a actors no professionals, per proposar un teatre d'excepció.Paraules clau: Provocació; retroalimentació espectadors/actors; horitzó expectativa; teatre polític; interpretació; col·lectius marginals; signes; teràpia.
Jan Klata’s stage productions deal with topics related to his country’s (Poland) socio-political life. Whatever subject of a public debate becomes a subject-matter of an analysis and, if possible, of a staging proposal, where he takes sides. Provoking the audience, he makes it polarize sharply and this polarization often involves the proper cast members. His objective as a director relies on classical dramatic texts or on well known novels or poems which he shapes according to a deeply critical vision of the society of his time or of the period which immediately preceded it, under the communist regime. Together with these staging proposals, he alternates other ones based on his own texts, which revolve around Polish social, political or ethnic conflicts. In these cases he chooses non-professional actors in order to propose a theatre of exception. Keywords: Provocation; feedback between actors and audience; horizon of expectations; political theatre; theatre; marginalized groups; signs; therapy.
