Acceso usuarios
Avel·lí Flors i Mas, Francesc Xavier Vila i Moreno 
A Catalunya, a diferència d'altres societats plurilingües occidentals, no s'hi han desenvolupat estructures socials independents per a cadascun dels principals grups lingüístics: ben al contrari, les ideologies i pràctiques impulsades d'ençà del restabliment de la Generalitat s'han mantingut contràries a la separació, en una societat integracionista no polaritzada etnolingüísticament. Aquest article tracta d'establir sobre quines bases justifiquen les seues preferències i identificacions lingüístiques un grup d'adolescents de Mataró, i com aquestes opcions s'enquadren en el marc integracionista predominant. Els informants solen mostrar preferència per la seua llengua inicial però a partir de discursos poc polaritzats i amb argumentacions que majoritàriament remeten a l'àmbit privat als usos interpersonals i a la «comoditat» en l'ús de la llengua. En conseqüència, destaca l'escassetat de discursos basats en l'adscripció col·lectiva o de discursos polititzats sobre les llengües.
Unlike other Western multilingual societies, Catalonia has not developed independent social structures for each of its main linguistic groups: on the contrary, the ideologies and practices fostered since the recovery of the Government of Catalonia (Generalitat) have been opposed to separation, in an ethnolinguistically non-polarised integrationist society. This paper seeks to establish the bases on which a group of adolescents from the town of Mataró justify their linguistic preferences and identifications, and how these choices fit into the predominant integrationist framework. The informants usually show a preference for their L1 while doing so on the basis of little polarised discourses, with rationales relating for the most part to the private sphere and especially to interpersonal language uses and to the convenience of using thelanguage. Accordingly, there is a notable scarcity of discourses based on group identity and politicised discourses on languages.
