Acceso usuarios
Carles de Rosselló i Peralta, David Ginebra Domingo
Aquest article explora l'evolució de les tries lingüístiques d'un grup de disset alumnes. Aquesta evolució comprèn dos moments d'observació: el primer, el 2004, quan els alumnes tenien tres o quatre anys; el segon, vuit anys després, el 2012. A Catalunya, les tries lingüístiques estan relacionades amb la persona. El nostre objectiu principal és saber si aquesta norma socio-pragmàtica està consolidada des que els individus són molt petits o si, per contra, la progressiva adquisició de la L2 o de les normes sociolingüístiques fan modificar el codi de relació de les díades. Respecte de les díades exogrupals, els resultats obtinguts no permeten ser concloents atès que no s'ha trobat una pauta de comportament generalitzable per a tot l'alumnat. En els casos en què hem detectat substitucions de llengua, analitzem quina direcció han pres les noves tries.
This paper deals with the evolution of the linguistic choices of a group of 17 pupils. This evolution is based on two observation points in time: the first in 2004, when the children were 3-4 years old, and the second, eight years later, in 2012. Language choice is a personal matter in Catalonia. In this study, the main goal is to determine whether this sociopragmatic norm becomes consolidated in individuals from a very early age or, on the contrary, whether the progressive acquisition of L2 or of the sociolinguistic norms modifies the dyads code of relationship. The results obtained are not conclusive for out-group dyads because no generalisable behaviour pattern was found for the pupils as a whole. In the cases in which language shift has been observed, the direction of the new linguistic choices is analysed.
